‘Nensmonedes’

Amb tants adolescents de quaranta anys no hem deixat lloc per als nens de set. Com es pot ser nen sense assemblar-te al teu pare? Què se n’ha de fer d’aquests regals que et fan els adults per poder jugar ells? Doni’m una habitació, doni’m un límit, doni’m amor i avorriment, senyor adult, i deixi en pau el comandament de la Play. Per fortuna, els tobogans encara són selectius amb les talles, però per què ens molesten tant els nens que són nens?

Potser el problema és que ens recorden que ja no ho som i no hauríem de ser-ho. Tant és les samarretes que portem, el joc que estrenem o les ximpleries en les quals ens entretinguem als nostres llits i feines. Tant és que no envellim, i que reclamem dosis d’atenció que ja no hauríem de necessitar, no per això som nens. Els nens són ells i ens molesten perquè ens recorden que hem de renunciar a continuar sentho nosaltres. És possible que si fossin més lletjos que nosaltres o, almenys,

Fem consumidors els nostres fills i filles i resultaran menys molestos

igual de miserables, sigués més senzill. O si tinguessin diners per gastar i no els nostres. Donemlos diners, criptomonedes als nostres fills i filles, nensmonedes. Femlos consumidors, prosumidors, objectes i subjectes en la cadena de producció i resultaran menys molestos. Els farem invisibles. Podran molestar als restaurants, fer revolucions gratis i votar altres nens. Quedaran entre ells en primeres cites, diran que el futur és desesperat i desesperant i es tornaran porucs com uns nens grans.

I si els donem diners, se’ls hauran de guanyar. Fem-los productius. Que torni el treball infantil i liquidem el problema de l’atur juvenil que passaria a ser atur adult, és a dir, de majors de setanta-cinc anys. Que treballin, segueixin les tendències, les modifiquin, comprin i venguin, lloguin apartaments a nens turistes i facin botellots d’Aquarius. Tants nens que fan nosa, tantes nenes que han vingut a omplir el nostre buit i suplir les nostres mancances, tota aquesta croada de nens obesos al pinball de les nostres contradiccions: poc temps, molt de remordiment, massa coses, cap inclinació. Hi ha soroll al carreró i nens trencant vidres i robant sabatilles, mentre jo m’avorreixo i sense feina ni diners només em queda divertir-me en alguna cosa que no diverteixi els meus pares: el futur.c

cre-a impresiones de catalunya sl

rotomadrid, sl. marina bcn distribucions sl