La Vanguardia (Català-1ª edició)

La lava crema hivernacle­s de plàtan i genera núvols tòxics

Més llengües.

- ANTONIO CERRILLO Barcelona

La colada de lava que avança cap al mar a la costa de Tazacorte, a l’illa de La Palma, va entrar ahir en una zona de plataners i va generar un núvol tòxic a conseqüènc­ia de la crema dels plàstics i els productes que fan servir els agricultor­s,

“Sí, hi podria haver un altre tsunami a les Canàries”. Així s’expressa el vulcanòleg Joan Martí, director de Geocièncie­s Barcelona (CSIC), que ha capitaneja­t un equip d’investigac­ió especialit­zat a reconstrui­r successos geològics extrems causants de grans perills naturals.

El treball estudia un procés geològic en cascada que va tenir lloc a Tenerife fa uns 170.000 anys i que va tenir com a últim efecte un com ara els fertilitza­nts. Tot i que la gran massa de fum negre es va generar en una zona d’exclusió i, per tant, sense veïns, va obligar a evacuar ràpidament els residents dels barris de San Nicolás, Las Manchas de Abajo i Jedey, a qui ahir s’havia permès

gran tsunami que va afectar pràcticame­nt totes les illes Canàries. La investigac­ió sobre el risc volcànic a Tenerife es difon en plena erupció del Cumbre Vieja a La Palma.

Els fenòmens geològics en cascada són “esdevenime­nts que tenen una gran afectació, van tenir lloc en el passat geològic i segueixen una seqüència en el temps que fa que un d’aquests fenòmens es dispari sobre un altre, aquest sobre un altre, i així successiva­ment”, assenyala Martí. L’investigac­ió serà publicada a la revista Journal of Geophysica­l Research: d’anar a recollir estris. Els experts no descarten que hi pugui haver més núvols tòxics els pròxims dies, però asseguren que no hi ha afecció en la població. Les últimes hores la colada s’ha eixamplat i ha obert fins a cinc ramificaci­ons que engoleixen

Solid Earth. Aquesta mena d’esdevenime­nts “podrien tenir lloc en un futur geològic, perquè avui les condicions continuen sent les mateixes. No pretenem dir que pot passar demà, sinó que pot passar dins l’evolució geològica de Tenerife”, matisa.

La primera baula de la cadena va tenir lloc en l’erupció de la caldera de Las Cañadas (on avui hi ha el Teide), després de la qual va tenir lloc l’enfonsamen­t de tot l’edifici volcànic i una emissió de material volcànic que va cobrir gairebé tota l’illa. El flux de material piroclàsti­c (ignimbrita...) i els tot el que troben. Fins ara són més de 600 les cases afectades. Des del Govern central ja es comencen a articular els primers ajuts. A l’octubre es preveu que estigui a punt el primer centenar d’habitatges i que a finals d’any n’hi hagi 300. / Silvia Fernández

gasos generats es va moure arran de terra a 200 km/h i a una temperatur­a d’entre 400 ºC i 500 ºC. L’erupció va provocar l’enfonsamen­t de la part central de la caldera, que va col·lapsar quan va desaparèix­er la pressió després de sortir el magma.

Tot això va desencaden­ar alts nivells de sismicitat al llarg de la falla, amb la qual cosa es va accelerar un lliscament al nord de l’illa (que donaria lloc a l’actual vall d’Icod) i un corriment de terres a la part septentrio­nal central que va comportar l’enfonsamen­t al mar de 100 quilòmetre­s cúbics de

 ?? JON NAZCA / REUTERS ??
JON NAZCA / REUTERS

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain