S’ha acabat la barra lliure

Governi qui governi a Alemanya s’exigirà a Espanya i a altres països com Grècia i Itàlia més rigor pressupostari. Han guanyat els socialdemòcrates, però són els liberals els que tenen la clau de la governabilitat i el seu líder, Christian Linder, és un falcó. S’ha acabat l’estratègia que “els espanyols gastin i els alemanys paguin” i com abans se n’adoni Pedro Sánchez millor ens anirà a tots.

No serà un tall radical, sinó un canvi progressiu. Els alemanys pressionaran el BCE perquè sigui més restrictiu en la compra de deute espanyol i si l’any passat es van adquirir 120.000 milions d’euros i aquest 120.000 milions més, el 2022 serà una quantitat menor. La vicepresidenta Nadia Calviño haurà de tenir en compte la dada a l’estimar el marc pressupostari del 2022. I el mateix passarà amb els ajuts de 70.000 milions de la UE. Vindran, però els alemanys pressionaran perquè Brussel·les sigui molt exigent amb Espanya en les contrapartides. Els ajuts han d’anar vinculats a reformes i a inversions tangibles.

Fins ara s’ha tingut màniga ampla amb Espanya i amb altres països mediterranis gràcies a la Gran Coalició entre democristians i socialdemòcrates. Angela Merkel va entendre que calia ajudar els països que més havien patit amb la covid per evitar una recessió econòmica i social. Però una vegada superada la pandèmia, que cadascú carregui el seu mort.

Per tant, una de les mesures més urgents que hauria d’acompanyar els pressupostos per al 2022 és un pla per recuperar l’equilibri pressupostari i amortitzar el monumental deute que s’ha acumulat els dos últims anys. No podem oblidar que Espanya, amb Grècia, ha estat el país on més ha crescut el deute públic, 211.000 milions d’euros, que eleva el deute del conjunt d’administracions a 1,4 bilions i equival al 125% del PIB espanyol.

Governi qui governi a Alemanya, s’ha acabat l’estratègia que “els espanyols gastin i els alemanys paguin”

En aquesta situació resultarà molt difícil que els països del nord comprin per segona vegada el relat de l’austericidi. Europa ajuda a qui s’ajuda i cada vegada serà més necessari un pla per frenar el dèficit públic, que enguany se situarà en el 8,5% del PIB. Però a partir d’un moment determinat caldrà amortitzar part del deute estructural, com ha proposat el professor Rafael Doménech en diverses ocasions.

L’actitud que transmet el president del Govern d’estar disparant amb pólvora del rei ha d’acabar davant el nou escenari després de les eleccions alemanyes. A Sánchez l’ha agafat amb el peu canviat: per aprovar els pressupostos haurà de pagar totes les factures que li presenta Podem, i les de la resta del bloc d’investidura encapçalat per ERC.

Ens enfrontem a uns pressupostos molt expansius en la despesa quan encara no hem aconseguit consolidar la recuperació i no podem oblidar que som un dels països que encara no ha recuperat la riquesa i l’ocupació que es van perdre amb la pandèmia.