Nova normalitat catalana

El concepte de nova normalitat va ser inventat pels cervells grisos de la Moncloa per definir com seria la vida quotidiana de la gent quan se superés la pandèmia. “Nova” tenia el sentit que no seria igual i, certament, després de molts mesos que s’encunyés el terme, podem inferir que les mascaretes sembla que han vingut per quedarse entre molts altres canvis en els nostres hàbits socials.

Aquesta accepció la podem aplicar també a la vida política a Catalunya després de molts mesos d’agitació després dels esdeveniments del 2017. La jornada d’ahir, vigília de l’aniversari del primer d’octubre, va ser un clar exemple de la nova normalitat que sembla que s’instal·larà al nostre país. Ja es considera normal que ni el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ni l’alcaldessa, Ada Colau, participin en la inauguració d’una fira tan important per a l’economia del país com el Saló Automobile, per la presència del rei Felip VI. La seva absència s’admet i no genera gairebé controvèrsies. A diferència de fa un any, el Govern central ja no aconsella a Felip que no vingui a Barcelona i la seva presència no genera un problema d’ordre públic.

Mentrestant, al Parlament ja es perceben com a normals les desavinences entre Esquerra i Junts i, fins i tot, les dues parts escenifiquen el seu enfrontament amb exquisida educació i joc net. Ben aviat, les seves diferències deixaran, fins i tot, de ser notícia. Com expliquem bé a la nostra secció de Política, els diputats de Junts aplaudeixen el discurs del president d’ERC i els republicans la intervenció del president del grup postconvergent, Albert Batet. Hi ha discrepàncies de fons però no hi ha cap temptativa de ruptura, ni de col·lisió frontal. Res a veure amb l’ambient crispat de l’anterior legislatura.

La nova normalitat catalana és que també, el mateix dia, el servei de Rodalies de Renfe torni a ser un caos, per bé que aquesta vegada els problemes s’hagin produït per la decisió dels sindicats de maquinistes que no van respectar els serveis mínims. Hi ha coses que sembla que no canvien.

Malgrat tot això, Catalunya avança lentament cap a una recuperació de la normalitat política. Benvinguda sigui.