La Vanguardia (Català-1ª edició)
El braçalet que humilia Sarkozy
Una altra pena de presó i control electrònic al polític, que apel·la per seguir lliure
Tremolen una altra vegada els fonaments de la República Francesa, poc més de sis mesos abans de les pròximes eleccions a l’Elisi. L’expresident Nicolas Sarkozy va ser condemnat ahir a un any de presó ferma per finançament il·legal de la campanya electoral del 2012, un esforç que va resultar inútil perquè va ser derrotat pel socialista François Hollande i va perdre el poder.
El tribunal va ser més dur amb Sarkozy del que podria semblar. En comptes de decidir que compleixi l’any entre reixes, els jutges van optar per deixar que el passi al seu domicili però sotmetent-lo a control amb un braçalet electrònic que monitori tots els seus moviments. La mesura, encara que figura entre les possibilitats que preveu la llei per a condemnes lleus, es va interpretar com una humiliació suplementària, molt dura per a un personatge amb l’orgull de Sarkozy. Els jutges van voler visualitzar que el tracten exactament com a un delinqüent, encara que eviti la presó.
La sentència d’ahir en el cas
Bygmalion és la segona condemna de presó dels últims set mesos contra Sarkozy. Ja va rebre un càstig de tres anys de presó –un dels quals ferma– per haver intentat corrompre un jutge en un altre afer judicial en què estava implicat l’excap d’Estat.
Els recursos d’apel·lació paralitzen les dues resolucions judicials, encara que situen l’exmandatari en una posició cada vegada més delicada. L’advocat de Sarkozy, Thierry Herzog, va anunciar que havia parlat per telèfon amb el seu client i que aquest li havia instat a presentar immediatament un recurs.
El més sorprenent de la situació de Sarkozy, de 66 anys, és que l’expresident continua sent una figura política escoltada i respectada per la dreta francesa i fins i tot europea. Dimecres d’aquesta setmana va participar com a estrella convidada a la convenció ideològica del Partit Popular a Espanya. A França, Sarkozy va sovint a cerimònies oficials i gaudeix del protocol amb què tracten antics inquilins de l’Elisi.
L’actual cap d’Estat, Emmanuel Macron, manté una bona relació amb Sarkozy. Hi ha paral·lelismes en el seu estil de fer política, entre vehement i teatral. No amaguen el seu afecte mutu. Se sap que el primer consulta el segon i l’ha convidat sovint a l’Elisi. No es descarta que l’exmandatari doni suport a Macron en la seva reelecció l’abril de l’any que ve o que almenys es mantingui neutral.
Després que es va saber el desenllaç del judici pel cas Bygmalion, hi va haver una allau de declaracions de líders de la dreta en suport a l’expresident. Prioritzen absolutament la solidaritat política i l’agraïment pels càrrecs obtinguts, mostrant un menyspreu moral envers la feina de la justícia que sorprèn en un Estat de dret. Van sortir en defensa del condemnat l’actual líder dels Republicans (dreta), Christian Jacob, i diversos aspirants presidencials. Especialment calorosa va estar Valérie Pécresse, presidenta de la regió de l’Illa de França (París i voltants), que va agrair que l’hagués nomenat ministra.
Sarkozy, que sempre ha negat els fets i se sent víctima d’una persecució totalment desproporcionada d’una justícia polititzada, no va ser present en la lectura de la sentència i només es va presentar a una sessió del judici.
La presidenta del tribunal, Caroline Viguier, va considerar que l’extitular de l’Elisi coneixia el risc en què incorria superant les despeses permeses per la llei i va ser advertit del problema, per la qual cosa la responsabilitat està fora de tot dubte. “No era la primera campanya i ell tenia experiència de candidat”, va assegurar Viguier. La despesa, de 42,8 milions d’euros –segons la Fiscalia– era gairebé el doble del permès.
Malgrat que van ser els coordinadors de la campanya els qui van dissenyar un sistema de factures falses –amb la complicitat dels responsables de l’agència de comunicació Bygmalion–, es creu que Sarkozy havia d’estar forçosament al corrent de les il·legalitats i les va beneir. El tribunal sí que va constatar, no obstant això, que els diners es van utilitzar exclusivament per pagar despeses electorals i no hi va haver enriquiment personal de cap dels acusats.
Tretze persones més implicades en els fets van ser declarades culpables per finançament il·legal de campanya i falsificació de documents. Hi va haver penes de dos a tres anys i mig de presó, a més de multes per un import total de 80.000 anys. Un dels condemnats, Jérôme Lavrilleux, que va ser director adjunt de campanya i va reconèixer els fets, va dir que no recorrerà contra la seva sentència a tres anys de presó, atès que no haurà d’ingressar a la presó. Es va sentir alleujat pel fet que es posés fi al malson que li ha suposat aquest cas i que es constatés que no s’hi havia lucrat. “Estic fatigat de tot això”, va dir Lavrilleux per justificar la seva renúncia a l’apel·lació.c
L’extitular de l’Elisi sempre ha negat els fets i se sent perseguit per una justícia polititzada
Un sistema de factures falses va permetre gastar gairebé el doble del permès en la campanya del 2012