La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mali contracta el grup mercenari rus Wagner davant la retirada francesa
París rebutja les acusacions d’“abandonament” en la lluita contra el gihadisme
Oficialment Rússia no en parla, però quan el seu nom apareix els països occidentals tenen la sospita que el Kremlin intenta expandir la seva influència en el món. Es tracta del grup Wagner, una companyia paramilitar russa la presència de la qual ha estat detectada en els últims anys en guerres en les quals Moscou hi té interès d’una o una altra manera. Com si fos una regla apresa de memòria, Moscou se’n desentén, però el seu finançament s’atribueix a un magnat pròxim al Kremlin. Aquests “instructors militars” també van arribar a l’Àfrica, i poden augmentar la seva presència després que Mali hagi sol·licitat la seva ajuda per ocupar el buit que deixi França en la lluita contra el gihadisme.
Choguel Maiga, primer ministre de Mali després del cop militar de maig, va criticar París dissabte en l’Assemblea General de l’ONU per retirar part de les seves tropes de l’operació Barkhane. “Exposa a Mali a una espècie d’abandonament en ple vol, ens porta a explorar mitjans per garantir la seguretat de forma autònoma o amb altres socis”, va declarar.
Encara que no ho va dir directament, va quedar clar que es tractava del grup Wagner, una opció que, segons el portal Sahara Media, és tema de discussió política al país des de fa dos anys.
Els contactes els va confirmar el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov. “Les autoritats de Mali no han pogut fer front a l’amenaça terrorista i han hagut de dirigir-se a una empresa militar privada russa”, va dir. Però es va afanyar a subratllar que el Kremlin no hi té res a veure.
D’aquests mercenaris se’n va començar a parlar el 2014. Segons diverses informacions, van donar suport als rebels prorussos del Donbas contra l’exèrcit d’Ucraïna. Segons Fontanka.ru, la BBC i The Bell, els dirigeix l’extinent coronel rus Dimitri Utkin, a qui posteriorment se li ha atribuït el sobrenom de Wagner, que dona nom a aquest exèrcit en l’ombra.
El seu finançament s’atribueix a l’empresari Ievgueni Prigozhin, anomenat “el cuiner del Kremlin” per les seves empreses de càtering i la seva proximitat al president de Rússia, Vladímir Putin.
El 2017, el Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU), que ho considera part de l’exèrcit rus, va denunciar que el grup va participar en la guerra del Donbass de juny de 2014 a agost del 2015, moment en què es va traslladar a Síria. Allà Rússia només participa donant suport aeri des de setembre del 2015 a l’exèrcit sirià, però no té forces de combat terrestres. Sí que hi han estat, tot i això, els
Wagner. El 2015 van patir pèrdues durant un atac de morters contra una base militar russa, va informar The Wall Street Journal. L’agència russa RBK va dir que el grup va participar en l’alliberament de Palmira el 2016.
Dos anys després van patir un gran daltabaix quan desenes o centenars, segons les fonts, van morir a Deir ez-Zor en un atac de la coalició liderada pels Estats Units. La seva pista va arribar a Líbia el 2020, del costat del mariscal Khalifa Haftar contra el govern de Trípoli reconegut per l’ONU. A la República Centreafricana van ser cridats com a instructors militars i civils per a l’exèrcit; i a Moçambic el 2019 per combatre en la insurgència islamista.
El projecte d’acord entre Wagner i Mali és rebutjat pels seus socis internacionals, sobretot França. El Ministeri d’Exteriors francès va negar les acusacions d’“abandonament” de Maiga. I el general Laurent Michon, cap de l’operació Barkhane, va dir que es tracta d’una reorganització de les forces gal·les al Sahel, anunciada al juny pel president Emmanuel Macron.
També s’hi oposen el veí Níger o el Txad, on s’acusa els mercenaris russos d’haver entrenat els autors de l’assassinat del president Idriss Déby l’abril. Després de diversos
Els Wagner han estat a l’est d’Ucraïna, Síria, Líbia, la República Centreafricana o Moçambic
Ucraïna els considera part de l’exèrcit rus, però Moscou nega tota relació amb els mercenaris
atemptats contra l’exèrcit malià, el 2019 es van alçar veus demanant una cooperació militar amb Rússia, i en alguns mitjans es va exigir l’expulsió de França. La tendència va augmentar des de la caiguda del president Ibrahim Boubacar Keïta en el cop d’Estat d’agost del 2020.c