Més benestar, menys fe

Dos sociòlegs nord-americans (R. Ingelhart i A. Lowenstein) han fet un estudi demoscòpic sobre la relació entre la religiositat i el benestar al món actual, arribant a la conclusió que la fe descendeix a mesura que milloren les condicions de vida; en especial la seguretat econòmica i física.

L’estudi abraça del 1981 al 2007 i a 49 nacions, un 60% de la població mundial. Com tots els estudis demoscòpics, els resultats tenen un valor relatiu, però aquesta tendència és general a tot el món.

Arreu del món, amb una excepció: l’Índia, on encara perdura la identificació dels déus –és a dir, de la religió– amb la nació. El vertiginós enriquiment registrat en aquest país des de mitjans del segle passat no ha desbancat la ideologia imperant en la més remota antiguitat que identificava els déus –la religió– amb la pàtria. Per altres raons, el segon gran feu religiós del món és actualment la comunitat musulmana.

A l’Índia cal afegir-hi gairebé una excepció: la del món excomunista després de l’enfonsament de l’estalinisme a finals del segle XX. Allà, la conjunció del buit ideològic amb una crisi existencial aguda va portar les masses a buscar empara en un dels principals enemics de l’estalinisme: la religió. Però va ser un episodi puntual. En la mesura que el nivell de vida i de seguretat s’ha anat recuperant, la vinculació popular a les esglésies ortodoxes ha anat disminuint.

De tota manera, l’estudi assenyala que les

Els canvis en la moral sexual expliquen en part l’avenç de la secularització

causes de la dessacralització social són múltiples –començant per la seguretat social i econòmica imperant als països rics– i no són provocades directament per la industrialització i l’elevació del coneixement general, com es pensava a començaments del segle XX.

En aquest punt destaca l’evolució de la societat dels Estats Units, que a la segona meitat del segle XX era una de les més creients ( 8,2 punts en una escala de 10 ) i avui ocupa el 32è lloc de les 49 nacions analitzades. Gran part d’aquest allunyament de la fe és atribuït a l’afany amb què els dirigents polítics –abans que res, els republicans– han apel·lat en els seus programes a les creences cristianes més conservadores. Aquest conat de vincular fe i poder l’estan pagant als EUA sobretot les esglésies.

En un vessant més general, l’estudi assenyala el canvi de la moral sexual com una de les causes principals de la secularització. Fins al segle passat, la supervivència de la humanitat estava vinculada a la fecunditat. L’alta mortalitat infantil i la brevetat de la vida han impulsat totes les religions des de l’antiguitat a centrar la moralitat i la vida sexual en la procreació (fins a finals del segle XIX, la majoria de les dones tenia de 5 a 8 fills). Avui això ja no és així al primer món i, conseqüentment, els habitants actuals de la Terra tenen una visió molt diferent de l’avortament, l’homosexualitat, el divorci i la vida sexual.