La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les matances a les presons es disparen a l’Equador
Més de 200 presos morts aquest any, amb els 116 d’aquesta setmana
Els plors de les dones i mares dels 116 presos morts al penal del Litoral de Guayaquil es barrejaven ahir amb els crits del funcionari que, enfilat en una tanca, cridava els noms dels reclusos morts perquè els seus familiars entressin a reconeixe’ls al dipòsit de cadàvers de la ciutat.
El motí de dimarts –que es va prolongar fins dimecres a la matinada– ja és el més sagnant de la història de l’Equador. Els 116 morts i 80 ferits se sumen als 118 morts en nou matances més que, només aquest any, han tingut lloc en diferents presons del país.
Aquestes xifres van fer saltar les alarmes a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) que, a través de Twitter, va carregar contra el Govern del conservador Guillermo Lasso –que ocupa la presidència des de maig passat– i va instar-lo a “investigar d’ofici i amb deguda diligència els fets, i aplicar accions per evitar-ne la repetició, com ara augmentar la seguretat i vigilància als centres penitenciaris i prevenir l’acció de grups criminals a dins dels establiments”. La CIDH recorda que “el 2021 serien més de 200 persones mortes, resultat de la violència en centres penitenciaris” equatorians.
La matança d’aquesta setmana ha superat la que es va registrar el febrer passat a Cuenca, Guayaquil i Lacatunga, quan diversos motins simultanis en presons d’aquestes tres ciutats van provocar 79 morts. Igual com llavors, dimarts també es van produir assassinats per trets de bala, decapitacions, desmembraments i fins i tot van ser trobats molts cadàvers amuntegats i incinerats.
Lasso va decretar l’estat d’excepció durant 60 dies a totes les presons de l’Equador, fet que es tradueix en una restricció dels contactes entre els presos i l’entrada de l’exèrcit als recintes. “És lamentable que es pretengui convertir les presons en un territori de disputa de poder entre bandes de delinqüents”, va declarar el mandatari, abans de saber les crítiques de la CIDH, que s’afegeixen a les queixes expressades des de fa anys per organitzacions locals de drets humans. Les oenagés consideren que els centres penitenciaris –l’interior dels quals està controlat a la pràctica per diferents bandes criminals– no duen a terme en absolut la seva funció de rehabilitació social.
La Fiscalia va informar que el motí de dimarts va tenir la mateixa motivació que el de febrer, una lluita de poder entre les diferents organitzacions que es disputen el control de les presons. No obstant això, el detonant de la sagnant matança va ser la intenció de les autoritats de traslladar els capitostos d’aquestes bandes a altres presons de l’Equador, en el marc d’un pla del Govern perquè l’Estat recuperi el control real de l’interior dels centres amb inversions en infraestructura i videovigilància. Lasso va prometre que aquest pla, que inicialment s’havia de desenvolupar en els dos pròxims anys, ara s’accelerarà.c
Cossos desmembrats, decapitats o incinerats porten a la denúncia de la Comissió Interamericana de Drets Humans