La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Consell d’Estat va avalar el segon estat d’alarma
El Constitucional estudia la mesura la setmana entrant
El Govern espanyol va aprovar el segon estat d’alarma per frenar la pandèmia l’octubre del 2020, amb els informes preceptius a favor del Consell d’Estat i l’Advocacia de l’Estat. Aquest és l’argument de l’Executiu davant el Tribunal Constitucional, que la setmana entrant té previst analitzar el reial decret que va donar llum verda a la mesura.
Les posicions al si del ple del tribunal estan enfrontades entre els qui en defensen la constitucionalitat i els que consideren que hi ha diversos punts conflictius que no es poden avalar. La ponència sobre la qual deliberaran els magistrats planteja dubtes d’inconstitucionalitat principalment en dos aspectes. El primer, el de la decisió del president del Govern, Pedro Sánchez, de comparèixer només cada dos mesos davant del ple del Congrés, cosa que suposa, segons el ponent, un incompliment del deure de fiscalització a l’Executiu mentre està decretat l’estat d’alarma.
Un altre dels punts que la ponència posa en dubte és la decisió de nomenar els presidents autonòmics com a autoritat delegada per prendre decisions respecte a les restriccions per frenar l’expansió del virus.
En aquest sentit, el Consell d’Estat va defensar que es tractava d’una mesura constitucional i necessària. El dictamen indica que “el règim d’eventual restricció del dret que la norma en projecte estableix s’ajusta a les exigències de la jurisprudència constitucional, en orientarse a la protecció de la integritat física i de la salut de les persones i configurar-se, a més, com una mesura necessària per a la consecució de la finalitat perseguida per la norma, que no és cap altra que evitar la propagació d’una malaltia contagiosa greu”.
Per la seva part, l’Advocacia de l’Estat sostenia que aquesta mesura “es perfectament lògica i acomodada a l’LO 4/1981 –reguladora dels estats d’alarma, excepció i setge–”.
Aquest serà un dels punts més polèmics. La part de l’òrgan que defensa la constitucionalitat del reial decret afirma que la cogovernança que es posa en dubte era necessària perquè en el moment actual les competències sobre Sanitat estan transferides a les comunitats autònomes.
L’estudi del segon estat d’alarma tornarà a tensar el tribunal, com va passar amb la sentència pel primer. Llavors es va declarar inconstitucional el tancament domiciliari acordat el març del 2020 i es va advertir que per emprendre’l hauria d’haver aconseguit l’estat d’excepció. Així doncs, als informes del Consell d’Estat i l’Advocacia es deia que “el recurs a l’estat d’excepció en situacions d’epidèmia no té supòsit constitucional habilitant i, en conseqüència, les mesures adoptades per combatre-la han d’articular-se a través de l’estat d’alarma”.c
L’Advocacia va considerar que l’estat d’excepció per a epidèmies no té encaix constitucional