La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els presidents de quatre comunitats divergeixen sobre el finançament
València, Galícia, Castella i Lleó i Castella la Manxa critiquen el model radial
El començament va ser molt optimista. El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va obrir el debat sobre el finançament autonòmic al Fòrum de la Toja destacant que “dos presidents del PP [ell i Alfonso Fernández Mañueco] i dos del PSOE [Ximo Puig i Emiliano García Page] parlen d’un tema que no és pacífic. Molt important al nostre país, on hi ha molt de soroll, massa crispació. Parlant de temes d’Estat, que no són els que passen al pont aeri
Barcelona-Madrid, això avorrit i ens ho coneixem”.
Però malgrat les bones maneres i les proclames de compartir punts de vista, les diferències de criteri van aflorar tot seguit.
A la proposta de Ximo Puig, sobre una harmonització fiscal mínima de l’impost de patrimoni, Feijóo i Mañueco hi van oposar una proposta de supressió directa de les dues figures impositives.
Pel que fa al nou model de finançament, que tots van considerar necessari i urgent, també hi va haver dissensió sobre els criteris de càlcul (població, és edat, territori).
Feijóo va llançar la crítica política més directa quan va acusar el Govern de Pedro Sánchez de negociar en secret amb la Generalitat un nou model de finançament a la mesura de Catalunya. Sí que hi va haver coincidència a l’hora de destacar que el model radial de les infraestructures, amb origen i destinació sempre a Madrid, era perjudicial per a l’equilibri territorial. Al matí, en aquest mateix fòrum, Felipe González i Mariano Rajoy, dos dels expresidents del govern central del període democràtic, van coincidir a assenyalar que la Constitució
és el límit que ha d’emmarcar les converses de l’Estat amb la Generalitat. Els dos expresidents han mantingut per tercer any consecutiu un diàleg al Fòrum de la Toja.
González, que va presidir el Govern del PSOE entre el 1982 i el 1996, va ser el primer que va obrir el foc amb la qüestió catalana. “Jo no estic en contra d’un diàleg amb l’executiu català, ni tampoc amb l’altra meitat que no està d’acord amb la Generalitat, mentre es faci des del respecte a la Constitució. Amb Catalunya tots hem fet un esforç de diàleg”.
Sobre l’objectiu d’aquests contactes, el veterà exdirigent socialista ha apuntat que “cal desjudicialitzar la política; el Codi Penal només ha de ser l’últim recurs, perquè si no, al final, el que s’aconsegueix és polititzar la justícia”, cosa que, a parer seu, ja passa.
Per González el que no es pot plantejar “és ni amnistia ni autodeterminació; no hi ha cap Constitució al món que tingui la llavor de l’autodestrucció a dins”. L’alternativa és que “si algú ha de buscar l’heroi de la retirada, que el busqui”.
Per la seva banda, Mariano Rajoy, president del Govern del PP entre els anys 2011 i 2018, a més de ratificar les reflexions de Felipe González, va afegir que “el límit és la Constitució”. Segons ell la proposta de referèndum a Catalunya és “profundament il·legal, ja que qui decideix el futur d’Espanya és el conjunt dels espanyols i no pas una part del territori”.
Rajoy va admetre que no està al cas del contingut de les negociacions entre el Govern de Pedro Sánchez i el de Pere Aragonès, però es va atrevir a especular sobre els motius de la disposició dels líders independentistes al diàleg. “Ara es diu que no tornen a declarar la independència perquè hi ha diàleg. Jo tinc una altra tesi: jo crec que han vist què passa quan es declara la independència, i és que l’Estat i la Constitució tenen instruments per defensarse i que, a més, disposen del suport dels dos grans partits nacionals per fer-ho”.
Sobre la situació política del moment, els dos expresidents van coincidir en la preocupació davant la falta de diàleg entre els dos grans partits polítics espanyols, PSOE i PP, especialment en l’àmbit de la renovació dels òrgans de govern de la judicatura, el Consell General del Poder Judicial, que fa més de tres anys que està bloquejat.c
Felipe González i Rajoy posen la Constitució com a límit per a l’acord entre el Govern central i la Generalitat