La necessitat del migrant

Les societats estàtiques, tancades, tendeixen a estancar-se i a envellir. Què seria del nostre país si de sobte es decidís expulsar la majoria dels migrants que han arribat en l’últim quart de segle? Es produiria una greu crisi social i econòmica. Els milions de persones sobrevingudes s’ocupen de cuidar la gent gran, treballar en l’agricultura, assistir en les feines domèstiques, distribuir mercaderies amb bicicleta i, sobretot, frenar o neutralitzar la caiguda demogràfica que es produeix a tot Europa.

Fa un temps vaig sentir de la demògrafa Anna Cabré un vaticini que es va fent realitat. Als immigrants, deia, els anirem a buscar per necessitat. Angela Merkel va obrir les portes d’Alemanya a gairebé un milió de sirians aportant dos arguments: faran créixer l’economia i contribuiran a no caure en l’hivern demogràfic. La població alemanya va créixer en 400.000 habitants anuals en els primers anys d’aquest segle fins a arribar a 83,2 milions al cens

Els partits que discriminen el que és o pensa diferent amenacen el progrés

del 2019. L’Agència d’Ocupació Federal estima que Alemanya necessita 400.000 migrants anuals per mantenir el ritme de creixement.

A Dinamarca s’allarga l’edat de jubilació per falta de mà d’obra. Què passaria a França sense els fills dels migrants arribats l’últim mig segle? Els Estats Units estan formats pels que han arribat i arriben d’altres llocs del món.

Les idees supremacistes que van conduir al Brexit a Anglaterra han posat en relleu el paper vital que els immigrants tenen en la marxa de l’economia i el funcionament de la societat. L’inefable Boris Johnson no sap com cobrir els llocs de milers de xofers de vehicles pesants que han abocat el país a una crisi de proveïment als mercats i gasolineres.

No té sentit viure instal·lats en la globalització mentre s’alimenten idees nacionalistes exclusives per preservar identitats que no són fotos fixes, sinó que també evolucionen amb el pas dels anys. Els sistemes que pretenien crear pobles purs i homes nous van acabar catastròficament i amb milions de morts el segle passat.

Els partits que discriminen l’altre, estranger o nacional, pel fet de ser o pensar de manera diferent són un perill per a la convivència i per al progrés. Som, a Catalunya, un país de pas i de barreja, com deia Jaume Vicens Vives.c

cre-a impresiones de catalunya sl

rotomadrid, sl. marina bcn distribucions sl