Escrivá i el treball etern

La guerra de les generacions entra en una nova temporada gràcies al galàctic ministre Escrivá. Perquè cal viure en una altra galàxia, constel·lació, sistema o nebulosa per parlar, proposar, amenaçar o deixar caure que en algun moment, dia o cicle geològic potser caldrà plantejar que la feina és salut i que per arribar saludablement als 75 caldrà treballar(-s’ho). Remuneradament, s’entén. El que s’entén perfectament és el que diu el ministre, encara que diguin que no ho hem entès. Que caldrà treballar més anys per cobrar una pensió que entre els nous jubilats va arribar l’últim mes a una mitjana de 1.500 euros. Un dels màxims històrics i el país no s’ho pot permetre, encara que no es pregunten si ens podem permetre un altre màxim històric com és el preu de la llum. Però això surt de les nostres butxaques.

Les prestacions també surten de les nostres butxaques en forma

Sisplau, deixeu-nos descansar, ja ens veig amb wifi i portàtil a les residències

de cotització, però cal ser molt galàctic per pensar en un futur als 75 anys quan el problema és el present als 55, o abans, perquè a partir d’aquesta edat o ets incol·locable, en cas que busquis col·locació, o ets prejubilable, en cas que en tinguis. Que hi ha molt talent i saviesa que es perd amb la jubilació? Hi estic plenament d’acord, però primer deixeu-nos arribar als 65, 66 o 67 anys i després ja en parlarem. No totes les feines es poden regir pels mateixos criteris ni tampoc és sa ni desitjable que a les residències acabin substituint el bingo per les connexions wifi, els portàtils i les pantalles de cotitzacions. Sisplau, deixeu-nos descansar, ens ho haurem guanyat.

Personalment estic cansada de sentir que els boomers som un tap. Doncs què diran si amb un 39 per cent d’atur juvenil ens fan treballar als diguem-ne sèniors i similars més i més anys. Que amb els sous de mileuristes no poden pagar la pensió de la gent gran? Segur, i segur també que l’ortodòxia parlarà d’abaixar pensions, en lloc d’apujar sous. El problema no és que els boomers siguin, siguem molts, sinó que els joves cobren poc. Quan cobren, és a dir, quan accedeixen a una feina remunerada, aquesta que resulta que és tan saludable.c