No més impunitat

Jurem davant tot el món, en aquesta plaça de revista, aquest lloc de crueltat feixista, que no abandonarem mai la lluita fins que l’últim dels culpables comparegui davant dels jutges del poble”. Aquest jurament, que s’inclou dues vegades a Jaguar, l’última sèrie espanyola de Netflix, està inspirat en el text que van redactar els supervivents del camp de concentració de Buchenwald després de ser alliberats, l’abril del 1945. Tot i això, jutjar els responsables de l’Holocaust va suposar tota una croada: molts d’aquells alts caps nazis van agafar l’anomenada “ruta de les rates” per fugir d’Alemanya i amagar-se en països de Llatinoamèrica o Europa. De fet, Espanya va ser una de les destinacions triades per personalitats del Tercer Reich per refer la seva vida; per descomptat, amb el corresponent canvi de nom i amb la complicitat del franquisme i de l’Església catòlica.

Sobre aquest escenari trobem aquesta ficció ambientada a l’Espanya dels anys seixanta, on un grup de caçanazis, encapçalats per l’actriu Blanca Suárez, intenten atrapar criminals nazis per fer justícia. Un és Otto Bachmann, personatge basat en l’infame Otto Skorzeny, un coronel austríac de les SS que els Aliats van qualificar com “l’home més perillós d’Europa” i que a la sèrie també apareix amb la seva famosa cara tallada.

El que va ser cap de la Wehrmacht, condecorat i tractat com un heroi militar per Hitler, va arribar a Madrid amb passaport fals el 1948. “Aquí a Espanya per fi em sento lliure; em puc treure la màscara”, va declarar en una entrevista. Aquí va fer una gran fortuna gràcies a acords comercials milionaris i va arribar a ajudar el Mossad israelià en operacions d’espionatge a canvi de salvar la seva vida.

Caratallada va ser un dels molts criminals nazis que van campar al seu aire en territori espanyol i entre els quals també destaca el general Léon Degrelle, que va negar les cambres de gas a TVE i va titllar de “boja” la supervivent jueva Violeta Friedman.

M’indigna i m’avergonyeix saber que Espanya va ser el paradís de seguretat de més de 40.000 nazis i que el règim de Franco va actuar en connivència amb aquesta camarilla tractant-los com a refugiats. Em fa mal l’ànima que ara continuem veient impresentables exhibir símbols i cridar consignes en contra de la democràcia i que, a més a més, se’n tornin a casa com si res. No més impunitat; volem justícia.