La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un campió de caràcter
José Pérez Francés va ser un dels ciclistes espanyols més importants de la seva època. Nascut a Peñacastillo (Cantàbria) el 1936, es va criar i es va fer esportista a la seva estimada Barcelona, la ciutat que va sortir en massa al carrer per aplaudir la seva gesta més gran.
Va passar el 2 de juliol del 1965 i es calcula que un milió de persones van sortir al carrer només a Barcelona per veure passar Pérez Francés, el ciclista de casa que acumulava 200 quilòmetres escapat i es dirigia imparable cap a Montjuïc per proclamar-se vencedor d’una etapa èpica del Tour de França.
“La gent abandonava les botigues per veure’m, em tiraven aigua, a Ripoll em van llançar una galleda d’aigua, la galleda sencera, sort que em vaig protegir la cara amb el braç, vaig passar per davant de casa meva, al Paral·lel, i vaig entrar per les torres venecianes. Va ser apoteòsic...”, recordava en aquestes pàgines. Entre els que ho van viure ningú no ha oblidat on i com va veure passar Pérez Francés. En un reportatge del recordat Enric Bañeres –ell mateix va explicar on va veure l’etapa– ho rememoraven personatges com ara Salvador Alemany (“tenia 21 anys, va ser una gran festa”), Luis del Olmo (“als estudis de Radio Nacional vam dur a terme un desplegament ampli, quan es va acabar vam sortir a la terrassa del passeig de Gràcia i tot Barcelona era al carrer”), Leslie, dels Sirex (“l’endemà érem teloners dels Beatles a la Monumental, vam viure el seu triomf com una premonició per a nosaltres”) o Joan Gaspart (“el vaig veure passar a la rotonda de la plaça Espanya, amb el meu avi”). La victòria de Pérez Francés en la històrica arribada del Tour a Barcelona en una etapa que havia arrencat a Axles-Thermes s’ha anat explicant d’una generació a l’altra.
Pérez Francés va ser cinc vegades campió d’Espanya, l’última el 1993 en la categoria de veterans. El 1963 va pujar al podi del Tour, cursa en què també va acabar sisè el 1965. Va ser cinquè i sisè al Giro i dues vegades segon i una tercer a la Vuelta, uns resultats que el van convertir en una mena de Poulidor a l’espanyola.
La desgràcia sovint li va impedir d’aconseguir més victòries, 43 en total en la seva brillant carrera.
De caràcter fort i orgullós, com els grans campions de la bicicleta, va tenir alguns enfrontaments sonats amb altres ciclistes espanyols rellevants de la seva època, especialment amb Bahamontes, amb qui va arribar a estar anys sense adreçar-se la paraula. En ocasió de l’última visita del Tour a Barcelona, el 2009, va preferir mantenir-se en l’anonimat i seguir l’etapa a peu de carrer com un espectador més, malgrat les propostes que li van arribar des de l’Ajuntament de la capital catalana.
José Pérez Francés va morir ahir als 84 anys.
El 1965 Barcelona va sortir en massa al carrer per animar Pérez Francés en l’arribada del Tour