La Vanguardia (Català-1ª edició)
Romania, fidel reducte de Roma
El Museu Arqueològic Nacional obre una monumental mostra sobre les arrels del país
Els romans hi van arribar tard, molt tard. Fins al punt que la Dàcia –sí, com la popular marca de cotxes, l’actual Romania– va ser l’última província annexionada per l’imperi en el zenit del seu poder, durant l’època de Trajà. Per conquerir-la els romans van haver de derrotar el rei Decèbal, que es va suïcidar quan un esquadró de genets estava a punt de trobar-lo, com relata la columna de Trajà a Roma, que també dona testimoni de l’heroica resistència del seu poble. Era l’any 105, Dàcia va ser l’última província annexionada a l’imperi... i també la primera que va ser abandonada quan els romans van haver de passar a la defensiva i situar-se darrere la frontera natural del Danubi per la pressió dels pobles bàrbars.
Era l’any 272. Amb prou feines un segle i mig n’hi va haver prou per a un procés de romanització i d’urbanització tan intens i durador que avui, gairebé dos mil anys més tard, els habitants d’aquest país continuen anomenant-se a si mateixos romanus i la seva llengua és la romanesca, com recorda la monumental exposició Tresors arqueològics de Romania. Les arrels dàcies i romanes , que ahir van inaugurar al Museu Arqueològic Nacional el ministre de Cultura, Miquel Iceta; el d’Exteriors, José Manuel Albares, i els seus homòlegs romanesos, Bogdan Gheorghiu i Bogdan Aurescu, com a mostra de la importància d’un esdeveniment que s’emmarca en la commemoració de 140 anys de relacions diplomàtiques entre els dos països.
Són més de 800 peces que es podran contemplar gratuïtament fins al 22 de febrer i que inclouen des d’elements de la vida quotidiana i militar fins a aixovars principescos o fins i tot una peça tan excepcional com un contracte de treball en una mina d’or fet l’any 164 i inscrit en una tauleta de fusta encerada. Trobat al segle XIX quan es van reobrir les mines romanes, el contracte
Els ministres Iceta i Albares van inaugurar ahir la gran exposició amb els seus homòlegs romanesos
estipula que el treballador, illetrat, lloga la seva tasca per 70 denaris i aliments i “la feina s’haurà de prestar de manera vigorosa i enèrgica”. Si l’abandonés, hauria d’abonar per cada dia cinc sestercis. Les peces procedeixen de fins a 40 museus i institucions romanesos, encapçalats pel Museu Nacional d’Història. Entre les peces hi ha el fabulós casc d’or de Cotofenesti, del segle V a.C., que mostra la vida i la ideologia de l’elit geta –les poblacions de la zona eren conegudes com a getes a les fonts gregues i dàcies a les llatines, i la historiografia romanesa parla de getodacis–, amb peces d’armament summament cares i de gran simbolisme. El casc inclou esfinxs, dos ulls màgics per foragitar el mal d’ull i sacrificis de xais relacionats amb la funció religiosa del rei.
El primer regne daci amb Burebista al segle I a.C.; la caiguda de Decèbal; les relacions comercials amb els celtes, els bastarns germànics o el món grecoromà; la integració dins l’imperi romà com a província d’eminent caràcter militar; l’arribada de població iraniana al nord-oest, els sàrmates; l’abandonament per Roma, que veu la zona indefensable, just quan entra el cristianisme al territori, i l’arribada dels pobles anomenats bàrbars i una progressiva ruralització i desaparició dels edificis públics de les ciutats a falta d’una administració que els mantingui són punts àlgids d’una mostra que recorda que, malgrat totes les convulsions dels segles següents, aquest territori al nord del Danubi va resistir com l’última frontera de la romanitat.c