La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona acull un Fellini íntim
El Born CCM i l’Institut Italià de Cultura organitzen fins al 9 de gener del 2022 la mostra ‘El centenari. Fellini al món’
Del cinema de Federico Fellini (1920-1993) poca cosa es descobreix a hores d’ara. El seu llegat forma part de la memòria col·lectiva, i com a figura capital de la cultura europea de la segona meitat del segle XX continua despertant interès gairebé tres dècades després d’haver traspassat. Però darrere aquest gegant del cinema italià que va crear obres immortals com La dolce vita, La strada o Fellini 8½ hi ha un home desconegut. I els seus aspectes més íntims s’obren al públic a Barcelona a partir d’avui i fins al 9 de gener del 2022 a l’exposició gratuïta El centenari. Fellini al món.
La mostra, coorganitzada pel Born Centre de Cultura i Memòria (El Born CCM) i l’Institut Italià de Cultura s’hauria d’haver inaugurat l’any passat coincidint amb la celebració del centenari del cineasta, però es va haver d’ajornar per la pandèmia. “Aquesta és la primera exposició que hem fet després de la pandèmia i és una manera de manifestar optimisme i activitat en moments tan complicats”, va assenyalar durant la presentació de l’acte Lucio Izzo, director de l’Institut Italià de Cultura. El recorregut per la sala posa de manifest l’eclecticisme i la versatilitat del cineasta de Rímini a través d’una biografia il·lustrada i preparada de fotografies inèdites de la seva joventut al costat de la seva família; descobreix al visitant la seva passió pel dibuix des de la seva edat més primerenca –una eina que l’ajudava a visualitzar els personatges dels seus films–; pàgines de les seves pel·lículescòmic, un full on va pintar un dels seus somnis a petició del seu psicoanalista i una sèrie de dibuixos que va fer entre el 1991 i el 1992 sota el títol Erotomaquia .Mésde 80 imatges entre rodatges i moments significatius de la seva vida desfilen davant els ulls del visitant, a més d’un apartat dedicat a la seva relació amb Giulietta Masina, musa i esposa. De les parets pengen cartells originals dels seus films; les vitrines guarden guions, contractes i cartes, i es poden admirar de prop alguns dels vestits que portava Donald Sutherland en el seu cèlebre Casanova. Es tracta de material procedent tant dels fons de la seva neboda, Francesca Fabbri Fellini, única hereva, com d’amics i col·laboradors que fan d’aquesta exposició una cita imprescindible per a qualsevol cinèfil.