La Vanguardia (Català-1ª edició)
Al llit del pecat
Benedetta
Direcció: Paul Verhoeven
Intèrprets: Charlotte Rampling, Virginia Feira, Daphne Patakia, Lambert Wilson Producció: França-Països Baixos, 2021. Durada: 127 minuts. Drama religiós.
Mai domesticat del tot per les imposicions del cinema obertament comercial i sempre rebel davant una societat empresonada per regles plenes de contradiccions, el veterà director, productor i guionista Paul Verhoeven (Amsterdam, 1938) s’endinsa aquesta vegada en les tempestuoses aigües de l’extremisme religiós. La seva nova pel·lícula transcorre a la Itàlia de finals del segle XVII, fuetejada per la imparable plaga de la pesta. En un convent de Pescia, a la Toscana,
arriba com a novícia Benedetta Carlini, una jove dotada d’estranys poders. Els malsons no tindran límit: els seus i els que ella suscita en els altres. Res no és el que sembla entre les parets i els silencis que envolten un convent on es camuflen esdeveniments de vegades imperdonables.
La sexualitat encoberta i sempre a punt d’esclatar és una de les bases d’aquesta història en què tot està dissimulat o falsejat. Adapta el llibre de Judith C. Brown, historiadora i escriptora nord-americana nascuda el 1946 a Buenos Aires. Mentre preparava un altre projecte va trobar en uns arxius les actes del judici a què va ser sotmesa la Benedetta real. Les relacions lèsbiques tenen un paper predominant en una pel·lícula provocadora i que pot irritar certes sensibilitats, especialment pel desequilibri psíquic dels seus personatges i encara que tot passi –cal repetir-loal segle XVII. Autor de pel·lícules com ara Delicias turcas (1973), El cuarto hombre (1983) i les exitoses RoboCop (1987), Desafiament total (1990) o Instint bàsic (1992), Paul Verhoeven ha manifestat que realment el van fascinar els temes que es tracten en aquest relat sobre la tèrbola realitat d’una dona que en aquells temps tan adversos “va aconseguir posicions de poder gràcies al seu poderós talent i de visions, manipulacions, mentides i creativitat”. Malgrat que a la part final es ressent d’un metratge excessivament dilatat, Benedetta trenca les regles i no hauria de passar desapercebuda, malgrat alguns excessos que poden molestar un cert públic.c