La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un any abans de l’infern Els últims reptes del Manchester tràgicament desaparegut a Munic
El 6 de febrer del 1958 el rellotge es va aturar per sempre en la història del Manchester United. El desastre aeri de Munic, que va segar la vida de 23 persones. incloent-hi jugadors i personal tècnic del club, no s’oblida. Tornava de Belgrad i s’havia classificat per a semifinals de la Copa d’Europa. Però la història d’avui retrocedeix uns mesos. Ens n’anem a l’edició anterior del torneig, quan aquells futbolistes prometedors, els Busby Babes, es van enfrontar consecutivament a l’Athletic Club de Ferdinand Daucik i al totpoderós Reial Madrid de Di Stéfano. Dues eliminatòries per desgràcia irrepetibles.
Aquella segona Copa d’Europa encara mantenia defectes d’origen que s’anaven polint. Les eliminatòries es jugaven sense data fixa, els sortejos es feien abans de saber tots els classificats, els àrbitres es pactaven entre els contendents, de vegades fins i tot es concertava l’ordre de partits, i els desempats, que eren molt habituals, rarament es jugaven en camp neutral. Però l’èxit popular i econòmic de la nova competició ja era indiscutible. A més, per primer cop el campió anglès s’havia afegit a la festa: el temible Manchester United.
L’Athletic va haver de salvar uns vuitens de final llegendaris: ni més ni menys que amb el Honved, l’equip que reunia els Puskas, Kocsis, Czibor... i que estava de gira per Europa mentre el seu país intentava deslliurar-se de la dominació soviètica. Dirigia aquell grup un eixerit negociador, Emil Österreicher, i el preparava János Kalmar, tots dos també amb un llarg recorregut posterior a Espanya. Els hongaresos buscaven el màxim rendiment econòmic per negociar l’expatriació de les seves famílies. Per al partit d’exhibició que van jugar a Barcelona, una de les clàusules que va tancar Österreicher consistia en la confecció d’un vestit de la indústria llanera vallesana per a cada jugador.
Va passar l’Athletic. 3-2 a San Mamés i un èpic 3-3 a Brussel·les (el Honved no podia trepitjar Hongria) en què l’àrbitre anglès no va arribar a temps i va xiular un de local, el porter hongarès es va retirar lesionat 17 minuts (no hi havia canvis) i Czibor es va situar sota els pals i va encaixar dos gols.
I encara va ser més heroica l’eliminatòria entre l’Athletic i el Manchester, amb un 5-3 sota la neu a San Mamés i un clar 3-0 a Old Trafford el 6 de febrer del 1957. Just un any abans de la tragèdia. Quedava tot disposat per a la gran semifinal entre el Madrid i els anglesos.
El partit d’anada al Bernabeu es va jugar l’11 d’abril del 1957. Quan va arribar a Madrid l’àrbitre neerlandès va preguntar quanta gent s’hi esperava (era de pagament, un dijous feiner i a dos quarts de cinc de la tarda), i quan li van dir que 125.000 persones, va exclamar: “Quina barbaritat!”. La premsa espanyola (convidada pel Madrid amb tot pagat, s’explica que entrada a un club nocturn inclosa) i també la més destacada d’Europa va assistir al xoc. Fins i tot Helenio Herrera, aleshores entrenador del Sevilla, es va acreditar per enviar cròniques a França. El golejador Tommy Taylor va pronosticar victòria o com a mínim un empat. Busby, rotund: “Som millors i passarem”. Va guanyar el Madrid 3-1.
La premsa sensacionalista anglesa no va filar prim. George Follows (Daily Herald) va titular “Assassinat a Madrid” i va assenyalar que es van cometre “tota mena de delictes, el Madrid va guanyar a còpia d’empentes, puntades de peu i agafades, haurien d’haver expulsat Di Stéfano...”. Al Daily Mirror, Archie Ledbrooke també denunciava l’agressió a Blanchflower. El capità Roger Byrne va avisar: “A Manchester no ens aturarà ni el mateix infern”.
No va ser així. Al partit de tornada, el 25 d’abril, es va registrar un empat a dos. L’únic incident el va protagonitzar Di Stéfano les hores prèvies, quan va arrencar de les mans d’un nen el paper amb què esperava obtenir un autògraf i el va tirar a terra. Tenia 13 anys i es va fer famós. El Madrid va reaccionar i l’endemà li va lliurar una targeta oficial del club amb la dedicatòria de l’argentí. No fa gaire l’autògraf es va subhastar a Londres. La majoria dels esmentats, com ara Taylor i Byrne, com els dos periodistes, van perdre la vida en l’accident de Munic. L’autèntic infern.c
El 1957 els ‘Busby Babes’ es van enfrontar a l’Athletic i al gran Reial Madrid en dues eliminatòries èpiques