La reforma de les pensions supera el primer obstacle parlamentari

Rebutjada l’esmena a la totalitat del PP, que només rep el suport de Vox

La reforma de les pensions de José Luis Escrivá va superar ahir el seu primer examen al Congrés dels Diputats quan el PP només va aconseguir els suports de Vox, Fòrum Astúries i Coalició Canària per a la seva esmena a la totalitat al projecte de llei. Va ser rebutjada per 194 vots en contra, 143 a favor i 11 abstencions.

La reforma ha fet un pas indispensable però no suficient, perquè el Govern central no té garantit el suport de la majoria parlamentària, i menys quan encara ha de presentar un element fonamental, com és el mecanisme d’equitat intergeneracional, que ha de garantir la sostenibilitat del sistema i que el ministre d’Inclusió i Seguretat Social guarda amb pany i clau.

En el que sí que hi va haver majoria és a criticar el PP que, després d’anys de discreció, ha desenterrat la reforma de les pensions de Rajoy del 2013, una que el mateix Rajoy va congelar a causa de les protestes que estava aixecant i per sumar el suport del PNB als pressupostos.

Al juliol, Casado la va reivindicar qualificant l’actual reforma de “gran error” i fins i tot Rajoy s’ha posicionat públicament en contra. “Ens ha presentat una reforma a terminis, per fascicles, ens ha presentat la part fàcil i en les següents vindran els embolics, les dificultats”, va dir el diputat popular Tomás Cabezón ahir al debat, apuntant a la baula feble de l’estratègia del Govern central i és que tots, no només el PP, també altres partits i els agents socials, estan pendents de conèixer el mecanisme d’equitat intergeneracional, del qual només es coneix el principi, però no els detalls.

L’objectiu és incloure’l al llarg de la tramitació parlamentària en forma d’esmena. És el mecanisme que substituirà el factor de sostenibilitat de la reforma de Rajoy, que lligava pensions a l’esperança de vida. Aquell mecanisme de la reforma del 2013 garantia l’estabilitat del sistema, però a canvi de reduir el poder adquisitiu dels pensionistes i si s’aprova el nou règim quedarà abolit.

Respecte al seu substitut, el mecanisme d’equitat intergeneracional, Escrivá no va donar detalls, només que serà un instrument contingent, i que, per tant, “s’activarà només si l’evolució dels ingressos i despeses del sistema ho requereix”.

El ministre va criticar el PP per tornar a la reforma del 2013, assegurant que aquell esquema suposava una retallada de fins al 40% del poder adquisitiu dels pensionistes. “És raonable que algú que es jubila amb una pensió de 1.000 euros acabi 20 anys després guanyant-ne 600?”, va dir Escrivá.

D’altra banda, el ministre va insistir en la necessitat d’establir incentius per endarrerir la jubilació, però sense tocar l’edat legal del retir. “Espanya no necessita canviar la seva edat legal de jubilació, és adequada i suficient. El que sí que hem d’aconseguir és que l’edat efectiva de jubilació s’aproximi a l’establerta per

“Hem d’aconseguir que l’edat efectiva de jubilació s’aproximi a l’establerta per llei”, diu Escrivá

El PP reivindica ara sense èxit la reforma del 2013 que Mariano Rajoy va decidir congelar

llei”, va dir Escrivá. Ho va precisar després de les seves polèmiques declaracions aquesta setmana sobre un “canvi cultural” per treballar fins als 75 anys.

La reforma que planteja l’Executiu, i que va ser pactada amb els agents socials, conté tres grans elements: lliga l’augment de la pensions a l’IPC, garantint el poder adquisitiu; elimina càrregues considerades alienes que suporten actualment les pensions; i estableix incentius per endarrerir l’edat de jubilació. En aquest terreny, la seva tesi és corregir el desequilibri amb altres països de l’entorn, ja que el percentatge de treballadors de més de 55 anys que participa en el mercat laboral espanyol és significativament més baix que el dels nostres veïns europeus.

Tot ha d’anar completat pel mecanisme d’equitat intergeneracional, que és la clau per assegurar que el sistema sigui sostenible i que està pendent de negociar.c