La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden negocia la vida al planeta
L’oposició interna als plans del líder torpedina el combat del canvi climàtic
El president del segon país més contaminant després de la Xina va arribar a la Casa Blanca amb la promesa de reprendre el camí verd abandonat pel seu antecessor, Donald Trump. El nou mandatari va declarar el “codi vermell per a la humanitat” pel clima; va culpar l’escalfament del planeta dels recents i devastadors huracans i incendis, i va assegurar que per al 2030 les emissions de gasos d’efecte hivernacle des dels Estats Units, avui gairebé un 14% del total, es reduiran un 50% respecte a les del 2005. Ho complirà?
Ha arribat el moment de la veritat perquè Joe Biden passi de les promeses als fets. El tan anomenat pla de 3,5 bilions de dòlars que centra el debat polític des de fa uns dies, pla estancat en aquest moment per la profunda fractura dins del Partit Demòcrata, no és només un ambiciós projecte de millores socials per a les famílies dels Estats Units, sinó el vehicle principal de la salvació del planeta –diuen els experts i les xifres ho confirmen–, mitjançant el compliment del promès. La mala notícia és que Biden pot estar perdent la batalla que, en aquella baralla d’aparença domèstica, ha començat a entaular amb la indústria de les energies fòssils.
La llei a debat al Congrés dels EUA preveu mesures “històriques” per promoure i subsidiar l’energia solar i eòlica; retallades als subsidis al carbó i el petroli; una revolució en el transport de tota mena per reduir dràsticament la contaminació, i un Paquet d’Acompliment d’Energia Neta que incentiva les companyies elèctriques a prescindir dels combustibles fòssils, entre altres reformes: tota una transició energètica.
En la lluita per frenar aquesta revolució i mantenir el seu estatus, els sectors petrolier, carboner i gasístic compten amb un eficaç soldat sobre el terreny: el senador demòcrata Joe Manchin, representant de l’estat carboner de Virgínia de l’Oest, on els seus paquets accionarials a l’esmentat sector li fan guanyar mig milió de dòlars a l’any. Manchin figura als primers llocs de les llistes de polítics que més fons perceben de les empreses tradicionals d’energia a les seves campanyes electorals, com mostra la pàgina web Open Secrets.
Juntament amb la seva companya de partit a la Cambra Alta, Kyrsten Sinema (Arizona), també generosament finançada per companyies oposades a les retallades de negoci i increments fiscals del pla de Biden, el parlamentari de Virgínia ha aprofitat l’empat amb els republicans al Senat per bloquejar el projecte al Congrés.
En un memoràndum que va firmar al juliol però es va conèixer només fa uns dies, el senador condiciona el seu suport al projecte estrella del president que la seva quantia passi de 3,5 bilions a només 1,5. Exigeix que, “si s’amplien els crèdits fiscals” o avantatges tributaris a les energies solar i eòlica, “els crèdits fiscals fòssils no es deroguin”; que el Comitè d’Energia del Senat, per ell presidit, tingui “jurisdicció exclusiva” respecte a qualsevol norma sobre energia neta; i que la
El projecte de Biden no és només un pla social intern, sinó el vehicle per salvar el planeta, assenyalen els experts
El bloqueig de Manchin pot impedir al líder de complir les promeses sobre el “codi vermell per a la humanitat”
despesa per renovar les fonts d’energia sigui “per a la seva innovació, no eliminació”.
“Joe Manchin està fent la feina de la indústria dels combustibles fòssils”, afirma l’influent ambientalista Bill McKibben. “Creus que Manchin s’oposa a la despesa climàtica perquè el preocupen els costos? O perquè va fundar dues companyies de carbó als anys vuitanta, ara dirigides pel seu fill, i la fortuna de la seva família depèn d’aquella indústria dels combustibles fòssils?”, pregunta en un tuit Robert Reich, exsecretari de Treball amb Bill Clinton. El Nobel d’Economia Paul Krug