La Vanguardia (Català-1ª edició)
Algèria prohibeix als avions militars francesos sobrevolar el seu territori
Tensió quan s’acosta el 60è aniversari de la independència del país nord-africà
La relació entre Algèria i França, sempre delicada, s’està complicant pocs mesos abans de commemorar-se el 60è aniversari de la independència del país nord-africà després d’una guerra de vuit anys. Sense avís previ, les autoritats algerianes van prohibir ahir que sobrevolessin el seu territori dos avions militars francesos que anaven cap al Sahel en el marc de l’operació antigihadista Barkhan.
El veto als avions, que complica la logística francesa, és un pas més en l’escalada de desacords i incomprensions entre París i Alger durant les últimes setmanes.
Al règim algerià li van incomodar enormement uns comentaris recents del president francès, Emmanuel Macron, davant de joves descendents de protagonistes de la guerra d’Algèria. Macron, que de vegades parla amb una candidesa poc habitual per a un cap d’Estat, va retreure al “sistema politicomilitar” en el poder a Alger haver “reescrit del tot una història oficial” que s’allunya de la veritat i que fomenta un discurs d’“odi a França”. Segons Macron, el règim algerià ha construït, per al seu propi interès, “una renda de la memòria”. El cap d’Estat francès va deplorar que a Algèria es presenti els francesos com els únics colonitzadors, i en canvi s’oblidi la colonització otomana entre els segles XVI i XVIII.
A Alger no va agradar tampoc el que va dir Macron del presimigratòria dent Abdelmadjid Tebboune, que, a parer seu, “està atrapat per un sistema molt dur”.
Les frases de Macron es van afegir a una altra mesura presa fa pocs dies per París. Es tracta de la reducció dràstica dels visats que es concedeixen a ciutadans algerians, marroquins i tunisians. La decisió es va aplicar com a resposta a la negativa d’aquests països a repatriar la majoria de nacionals que es troben en territori francès en situació migratòria irregular. Els acords preveuen que Algèria, el Marroc i Tunísia facilitin un salconduit a aquestes persones. A la pràctica es fa poc.
L’enduriment de la política francesa pot estar vinculada a la proximitat de les eleccions presidencials, l’abril del 2022. A Macron se’l sol acusar de massa tou en seguretat interior.
Més enllà d’aquestes tensions, que han provocat crides i convocatòries d’ambaixadors per les dues bandes, sura en l’ambient la difícil digestió de la història pel 60è aniversari dels acords d’Evian, el 18 de març. Macron promou una política de “reconciliació de les memòries” i de recerca de la veritat, per incòmoda que sigui. Pensa que ell, per una qüestió generacional, està més en condicions de ferho que els seus predecessors.
El règim algerià s’ofèn per unes reflexions de Macron sobre la manipulació de la història
En aquest context cal entendre el recent homenatge a l’Elisi als harkis, els algerians que van lluitar enquadrats en l’exèrcit francès i que van ser víctimes de salvatges represàlies al seu país després de la independència i de molt escassa solidaritat, quan no traïció, per part de França.
La guerra d’Algèria, llarga i cruel, i la independència de després van ser traumes socials enormes. Els darrers esdeveniments mostren que les ferides continuen obertes i que serà molt difícil, seixanta anys després, trobar un to de consens per interpretar la història.c