La Vanguardia (Català-1ª edició)
El favor de Casado a l’independentisme
Si Isabel Díaz Ayuso renuncia, de moment, a competir pel lideratge del PP i es queda a la Comunitat de Madrid perquè “Madrid és Espanya”, a Pablo Casado només li queda recórrer a Catalunya per elevar l’aposta. Alimentar el conflicte català és l’estratègia més rendible del PP en unes eleccions generals. Burxa en les contradiccions internes del PSOE i l’“Espanya, Espanya, Espanya” sona com un “tanqueu files” a la dreta i més allà, encara que sigui a costa de jivaritzar els populars catalans.
Al Parlament les seves propostes ja reben el mateix tracte que les de Vox –el menyspreu– fins i tot quan es trenquen els blocs, entra en joc l’eix ideològic i torna la cançoneta de la sociovergència o el tripartit. Per primera vegada des del 2015 l’aritmètica parlamentària catalana és variable malgrat la majoria independentista i el PSC aconsegueix dividir els socis de Govern, però el que no tornen –i d’haver-n’hi n’hi va haver– són els pactes amb el PP.
Malgrat aquesta irrellevància, la batalla rellançada per Casado contra l’independentisme i amb Carles Puigdemont marcat com a peça de caça major té efectes sobre els tres pactes que gestiona ERC des del Palau de la Generalitat.
Oriol Junqueras va deixar clar el 2019 que ni per activa ni per passiva facilitaria un govern de la ultradreta, i les vel·leïtats del PP amb el discurs de Vox s’han convertit en un comodí per al PSOE. Els republicans van pactar amb Pedro Sánchez la seva investidura i els seus primers pressupostos a canvi de la reactivació de la taula de diàleg entre governs. Ara, sense alternativa i amb el PP amenaçant a les enquestes, el preu dels vots d’ERC tendeix a la baixa. No es pot anar de farol.
Els socialistes volen tancar a l’esprint un pacte de pressupostos amb ERC, però Pere Aragonès sap que així que el sí estigui
Els pactes creuats que alimenta ERC –PSOE, Junts i la CUP– són de digestió pesada, però el discurs de Casado de mà dura amb Catalunya serveix d’amalgama per a l’independentisme i, a curt termini, pot donar aire a Sánchez
lligat la taula de diàleg corre el risc d’entrar en guaret i brotarà la profecia autocomplerta de Junts. Així doncs, el president necessita èxits pressupostaris tangibles que vagin més enllà de la foto de Gabriel Rufián exhibint al Congrés la clau de la legislatura.
Avui l’execució de la inversió prevista a Catalunya és la més baixa d’entre les comunitats, i la llista de “pendent” no es redueix. El pla de les reunions bilaterals Estat-Generalitat
aparca qualsevol formalització sobre noves transferències de competències. La comissió mixta d’afers econòmics es va programar per al desembre i és allà on s’acorda la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat.
En espera del següent pas republicà, Junts pretén intervenir en la negociació a Madrid alhora que desacredita la taula de diàleg. Després del debat de política generalelspostconvergentsconsiderenprovat que la taula és “de partits” –només ERC, el PSC i els comuns hi van donar suport– i que catorze votacions diferenciades sobre l’ampliació de l’aeroport, els Jocs Olímpics d’hivern o les línies d’alta tensió els “dibuixen com a partit”. Encara que aquest dibuix no acabi d’assenyalar un interlocutor clar per a ERC quan esclata una crisi dins el Govern.
La competència no cessa entre ERC i Junts però, per bé que la seva aliança és de convivència complexa, és l’acord ERCCUP el que condiciona la legislatura establint terminis i comprometent els nous pressupostos. Després de l’intent fallit dels anticapitalistes de posar data a un nou referèndum, a ERC i Junts sembla que n’estan tips. Els republicans s’aferren a la literalitat del pacte amb la CUP, que entona el seu particular “tenim pressa”. “Som en un nivell correcte de compliment”, respon Aragonès, al·lèrgic al soroll i sense possibilitat legal de poder tornar a passar per les urnes fins al febrer a la recerca d’un escenari més còmode.
A Junts, amb Jaume Giró pilotant la negociació pressupostària, s’afirma que els perdedors del debat són la taula de diàleg i la CUP: “S’han acabat les bromes”. La CUP va llençar Artur Mas a la paperera de la història i va dir que no a Jordi Turull en un debat d’investidura la vigília de ser empresonat: “Ara liquidaran la legislatura del 52%?”, pregunten.
En cinc mesos, els pactes creuats que alimenta ERC –PSOE, Junts i la CUP– han demostrat ser de digestió pesada, però el discurs de Casado de mà dura amb Catalunya serveix d’amalgama per a l’independentisme, apuntala la majoria de la investidura al Congrés i, a curt termini, pot donar aire a Sánchez.