Crisi de preus i de subministraments

La campanya de vendes de les festes nadalenques, que té el tret de sortida el 26 de novembre amb el ja tradicional black friday, es presentava amb molt bones perspectives per al comerç en general, ara que sembla que ha tornat la confiança gràcies a la millora de la pandèmia que ha suposat la vacunació massiva de la població. El comerç en línia, en concret, esperava vendre un 192% més que l’any passat, que ja va ser molt bo a causa, precisament, de la mateixa pandèmia per les restriccions a la mobilitat que es van imposar per combatre-la.

Les bones perspectives per al comerç de cara a la pròxima campanya es veuen enfosquides per l’augment de preus i la falta de productes que es pot produir com a conseqüència de la crisi de subministraments que pateix l’economia mundial. Aquest problema no té una solució fàcil a curt termini.

La pujada de preus de les matèries primeres, des de l’acer fins al coure, així com del petroli i el gas natural, es deu a la gran demanda que hi ha arreu del món, fonamentalment de la Xina, la segona economia del planeta, que creix amb intensitat. Les explotacions mineres, les refineries i les fàbriques de plàstic, que van reduir l’activitat i les inversions durant la pandèmia, tenen dificultats per adaptar-se al ritme de producció que ara exigeix el mercat. Passa el mateix amb alguns tipus de components, especialment els microxips. La falta d’aquests circuits integrats afecta els fabricants d’automòbils, que tenen plantes paralitzades, multitud d’electrodomèstics i telèfons mòbils. Per tant, serà difícil poder disposar d’alguns models, fet que pot provocar un descens de les vendes dels comerços en la mesura que els clients optin per esperar a comprar més endavant.

La normalització en la producció de microxips pot trigar molt de temps. La majoria de fabricants es concentren a Taiwan i Corea del Sud, que controlen entre el 70% i el 80% del mercat mundial. No donen l’abast per atendre les comandes que reben. La incidència de la covid en aquests països, a més, ha complicat les coses, ja que ha obligat a paralitzar fàbriques per falta de personal.

La pandèmia ha obligat a tancar durant mesos alguns dels grans ports de la Xina, on s’acumulen milions de contenidors amb destinació a Europa i els Estats Units. No hi ha prou vaixells al món, a més, per accelerar el transport, la qual cosa provoca grans retards, fins i tot de mesos, i encareix el cost dels nolis, que s’han multiplicat per deu en els últims mesos. El sector tèxtil, que rep bona part de la roba dels països asiàtics, és també un altre dels principals perjudicats.

En l’àmbit dels preus dels aliments també hi ha tendències que impulsen els preus a l’alça. A l’encariment del transport se sumen els problemes de producció agrària d’alguns cultius a causa de les greus sequeres a l’Àfrica, Amèrica i Àsia, així com d’altres fenòmens adversos pel canvi climàtic. A Catalunya, principal centre fabril d’Espanya, els problemes que ocasiona la nova crisi mundial de producció i transport tenen unes característiques molt preocupants, ja que el 83% de les empreses té problemes de subministrament de matèries primeres i components. Aquesta situació, elevada també a escala europea, complica –paradoxalment– la mateixa intensitat de la recuperació postpandèmia, dispara la inflació i dificulta el manteniment i la creació d’ocupació. La pròxima campanya nadalenca serà un termòmetre que permetrà mesurar l’impacte de tot això. Sigui com sigui, el pitjor és que no hi ha solucions miraculoses ni ràpides per resoldre aquesta inesperada crisi.c

Les bones perspectives de venda per la la campanya nadalenca perillen