El gènere de l’antipolítica

Qui no fa dejuni intermitent, camina deu mil passos al dia, s’injecta insulina o pren sopes insulses. Aprimar el cos és un imperatiu de la nostra època, a qualsevol edat, i no sembla mai prou. Però mentre la lluita contra el greix ens hipnotitza i anhelem la lleugeresa com un estat de gràcia, l’ego s’engreixa, estenent els seus teixits adiposos fins a embriagar-se. Per mantenir-lo captivat, resulta essencial comptar amb la col·laboració d’aduladors i assessors, followers i contertulians que aclamen els seus amos perquè continuïn pixant or líquid.

La vicepresidenta Yolanda Díaz va afirmar que està envoltada d’egos, i és important que ens ho recordi perquè en la classe política abunden insuportables plomes de colors. Díaz va afirmar que, en cas de continuar així, que no comptin amb ella, ja que ha vingut a treballar pel benestar social i no a participar en un reality show. Fa més d’un lustre ja declarava la convicció que l’esquerra no pot créixer a còpia de sumes de sigles, i també que els partits

Yolanda Díaz vol aglutinar l’esquerra sense inventar-se enemics

són eines i no finalitats en si mateixos. Per això, en la seva candidatura per liderar l’esquerra el 2023 vol aglutinar, sense inventar-se enemics.

Díaz està creant un nou gènere: l’antipolítica. Temprança i rigor, unitat i acord, pedagogia i conciliació. Quan parla, entretanca els ulls i de vegades els aixina; arrufa les celles, transmetent veracitat i esforç. Tria acuradament els adjectius: va definir com a “grollers” els beneficis de les nostres elèctriques, que tripliquen els d’Alemanya. Díaz s’explica i ens explica. No està disposada a empassar-se gripaus a costa d’un càrrec que obligui a fer polítiques deshumanitzades. La seva voluntat de liderar l’esquerra integrant tots els corrents ja pateix els dards dels taral·lirots de gauche –que també n’hi ha, doña Espe–. Probablement els uns i els altres no trigaran a anar contra ella. Perquè els seus èxits desarmen aquells que estan tancats en una gàbia rovellada pel seu egocentrisme.c