‘El juego del calamar’

El boca orella ha funcionat a escala planetària i la sèrie El juego del calamar està a punt de convertir-se en poc més de dues setmanes en la més vista de la història de Netflix. Per què? Perquè com a bona distopia és molt real: ara que James Bond amb la seva correcció digerible s’ha tornat apte per a totes les edats, els sud-coreans han convertit els jocs infantils en matèria d’adults. D’adults espantats pel futur. Un futur en què, cal recordar-ho un cop més, l’important és l’economia, estúpid. Estúpida.

El primer capítol em va deixar literalment clavada al sofà, amb el segon ja em vaig adonar que tenia davant un fenomen mundial, perquè mundials són la desigualtat rampant, el capitalisme del campi qui pugui i l’instint de supervivència que l’acompanya, l’ambició com a pecat capital (de nou la paraula) cada vegada menys pecaminós i en allò que aquesta ens converteix. El juego del calamar va molt més enllà del refinament d’Els jocs de la fam, que paradoxalment van alimentar culturalment la generació Z. No es tracta d’una rebel·lió, com en aquells, sinó d’un grup d’éssers arruïnats, 456, que s’avenen a participar en un concurs per obtenir el premi de 45.600 milions de wons, uns 40 milions de dòlars. El premi es mostra dins d’una gegantina bola daurada que penja sobre els caps dels participants i s’enriqueix amb la part que els tocaria als caiguts, eliminats físicament amb un tret quan fallen una prova.

Els pitjors terrors són aquells que resideixen en la nostra vida quotidiana, aquelles persones i situacions de les quals no esperaries mai cap mal. Les proves aquí no són ni físiques ni mentals, són jocs infantils, com les bales, en això rau la inquietud que ens provoquen. I la recerca de justícia: “Tots els participants són iguals. Us estem donant, persones que heu patit discriminació i un tracte injust en el món exterior, una última oportunitat de guanyar una competència justa”. L’ambientació ha estat decisiva per a l’èxit de la sèrie: colors cridaners com en una guarderia, uniformes de nens, fins i tot la iniquitat arriba al fet que les caixes en què es porten els morts estiguin decorades amb un llaç rosa. Tot això fàcilment convertible en mem i exportable a TikTok, el més gran dels invents, capaç d’anestesiar qualsevol crítica o rebel·lió contra el calamar. En el cas que n’hi hagués.c

Qualsevol crítica és convertible en mem i capaç de ser anestesiada per TikTok