La Vanguardia (Català-1ª edició)
El con principal del volcà s’ensorra parcialment
L’illa rep 206 milions per a la reconstrucció
L’erupció del volcà Cumbre Vieja va provocar diumenge a la tarda l’ensorrament parcial del con principal, la qual cosa al seu torn ha incrementat el flux i la fluïdesa de la lava. Algunes de les boques eruptives s’han unit i s’ha incrementat el cabal de sortida de lava, encara que discorre pel mateix canal que hi havia fins ara, sense que s’observessin noves afectacions per aquest motiu, segons informació aportada pel post de comandament avançat.
En aquest sentit, la directora de l’Observatori Geofísic Nacional de l’IGN, Carmen López, va apuntar que aquesta classe d’ensorraments formen part del procés eruptiu i es continuaran produint episodis d’aquest tipus. També ahir es va registrar un terratrèmol de magnitud 3,7 en el sud-est de l’illa.
La qualitat de l’aire continua sent bona, encara que hi ha zones en les quals la concentració de diòxid de sofre se situa per sobre dels nivells aconsellables.
La bona notícia és que la colada que es va formar el dia 1 ha confluït amb la primigènia i totes dues avancen juntes al mar, la qual cosa limita l’afectació de noves zones. Totes dues desemboquen en una de sola al mar encara que s’ha obert en quatre punts d’alimentació, la qual cosa contribueix que la fajana creada al mar “s’estigui eixamplat” cap als costats. L’illa guanyada al mar s’acosta ja a les 30 hectàrees.
Per altra banda, els ajuts econòmics que necessita La Palma per poder recuperar certa normalitat després de la devastadora acció d’un volcà, que continua en el seu màxim apogeu, es comencen a materialitzar. L’erupció ha sepultat prop de 1.000 edificacions, ha arrasat 400 hectàrees, ha destruït més de 30 quilòmetres de carreteres, ha obligat a evacuar 5.600 persones, n’ha enfonsat l’economia –assentada en el plàtan i el turisme–, i ha sumit els habitants de
Mil cases destruïdes, camins destrossats, 5.600 evacuacions... l’Executiu demana als afectats “paciència”
La Palma en la desolació. Dues setmanes després que la terra comencés a vomitar foc, el president del Govern central, Pedro Sánchez, va anunciar ahir ajuts de més de 206 milions d’euros per abordar l’emergència i afrontar la reconstrucció de l’illa.
El Consell de Ministres de demà donarà el vistiplau a un Reial Decret amb mesures “molt potents” i dirigides en primer terme a recuperar infraestructures viàries (la colada ha partit en dues l’illa), facilitar el reg a les finques plataneres que s’han quedat sense aigua (la colada ha destruït la xarxa d’abastament), ajudar els afectats amb incentius fiscals i impulsar l’ocupació, l’agricultura i el turisme. “És una tasca enorme de reconstrucció perquè La Palma tingui un horitzó de prosperitat i progrés”, va dir Sánchez, que va afirmar que els habitants de La Palma “no es quedaran enrere”, però els va demanar “paciència i precaució”.
Entre les primeres accions que s’implementaran hi ha la instal·lació aquesta setmana de dues plantes dessaladores portàtils a Puerto Naos i amb capacitat de 6.000 metres cúbics diaris per poder portar aigua a les finques de Tazacorte que es van quedar sense reg dissabte, quan la lava va trencar la principal xarxa de subministrament. Són més de 600 hectàrees les afectades en una zona de gran riquesa agrícola i on es produeix un 20% del plàtan de La Palma, uns 20 milions de quilos anuals. Si es perden, el forat serà de 30 milions d’euros. Si aquesta solució no fos factible, el Govern medita la possibilitat de noliejar un vaixell cisterna de 30.000 metres cúbics o utilitzar avions per portar aigua des dels embassaments a les plataneres, segons el president del Govern de les Canàries, Ángel Víctor Torres. També la setmana que ve està previst que l’Executiu regional adquireixi els primers 20 habitatges per reallotjar part de les famílies que ho han perdut tot. Aquesta adquisició es farà amb part dels 10,5 milions d’euros que l’Estat va aprovar la setmana passada.c
La malaltia d’Alexander és una malaltia rara que afecta una persona de cada 2 o 3 milions. Destrueix la substància blanca del cervell i les neurones, fet que provoca alteracions neurològiques i acaba causant la mort del pacient. D’origen genètic, s’acostuma a diagnosticar en la infantesa. Està provocada per mutacions en una proteïna anomenada GFAP, que compleix funcions essencials als astròcits, una classe de cèl·lules nervioses crucials en el manteniment del cervell. En funció d’on siguin aquestes mutacions a la proteïna, les conseqüències sobre el deteriorament de la funció cerebral són més o menys greus; en els casos més extrems, els pacients no arriben a l’edat adulta.
La investigadora Dolores Pérez-Sala, del Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas, del CSIC, lidera un projecte per intentar esbrinar com petites alteracions a la proteïna GFAP poden acabar provocant el col·lapse del sistema nerviós. En consorci amb quatre grups d’investigació més i fent servir models cel·lulars i miniòrgans, Pérez-Sala