La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Millor a la privada que sense plaça”
El procés de matriculació d’FP, que s’allarga fins a finals de setembre, força a trobar altres solucions
Diana López
Ainhoa Jiménez
El boom de la demanda de cicles formatius ha allunyat els alumnes amb pitjors notes de la possibilitat d’estudiar aquest any. Tot i que l’administració ha obert nombroses places de formació professional (FP) a tot Catalunya (les últimes, dilluns passat) i encara queden vacants (unes 3.000), moltes famílies no han volgut esperar a saber si hi ha plaça amb el curs començat.
La Diana es va matricular el juliol a la privada. En Sergi ha llançat la tovallola i s’ha posat a treballar. En Marc s’ha apuntat a un cicle diferent del que volia. D’altres han buscat una cadira a batxillerat. També l’educació en línia ha crescut. En total, unes 20.000 persones van desistir a l’estiu, un fenomen que passa altres anys, però no amb xifres tan altes. Encara hi ha més d’un miler que no saben què faran, com la Carla. En canvi la Khaula va esperar i ha trobat plaça en el cicle que volia.
La incertesa des del juny ha estat insuportable. I si no entra? “El desgast ha estat enorme”, clama la mare d’en Sergi, alumne que volia entrar en un grau superior. “Trucar als centres, cada dos o tres dies, per veure si la llista d’espera corre; entrar en l’extraordinària i animar-lo ‘aquesta vegada entres’, després de córrer a portar de forma presencial els papers i tornar a trucar...”.
La informació sobre què queda lliure, on, quines possibilitats té la nota de l’expedient d’entrar no està informatitzada com a la universitat. A això s’hi afegeix el fet que amb les casuístiques dels alumnes, l’orientació prèvia dels instituts i la falta de flexibilitat (vull només aquest centre, aquest torn i aquest cicle).
El Departament d’Educació ha vist que ja no pot esperar més la posada a punt de la maquinària de preinscripció, les velles canonades de la qual s’han rebentat definitivament aquest any per la pressió sobtada de la demanda.
El conseller Josep GonzàlezCambray ha ordenat ja que es dissenyi un procediment diferent, modern, més ràpid i fàcil per a les famílies. I avançat al calendari. També ha anunciat que canviarà els criteris d’assignació, prioritzant els que acaben l’ESO, davant els que treballen. La tercera tasca és la de l’orientació professional per permetre que els estudiants ampliïn les seves preferències amb coneixement sense risc d’abandonament posterior. Finalment, ha començat a abordar amb els agents socials l’ajust de la demanda i les necessitats del mercat laboral.
L’estiu ha deixat darrere seu moltes vivències lamentables:
(23 anys). Vol estudiar Medicina o Infermeria, però parteix d’un grau mitjà d’atenció a persones en dependència, activitat en què ha treballat els últims anys. També es va apuntar a un cicle d’hostaleria, que va abandonar. En la preinscripció inicial del mes de maig es va decantar per auxiliar d’infermeria i per dos graus superiors sanitaris, a les localitats barcelonines de l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà, de matins i tardes. “Quan vaig veure que no hi entrava em vaig angoixar”. Una amiga se’n va anar a la privada i la va amoïnar: “Ja queden poques places”. No s’ho va pensar. A l’agost va pagar els primers 500 euros, dels 3.000 que li costa. Finalitzat aquest any, intentarà entrar a un cicle superior.
(20 anys) Volia ser pediatra i per això va estudiar batxillerat científic a la localitat de Vilafranca del Penedès. El juny del 2020, a dues matèries de titular-se (història i anglès) ho va deixar. Desanimada, molt abatuda, va tornar a repensar el seu futur. Va triar un cicle d’educació infantil, però quan va veure la situació familiar va ajornar els estudis un any i es va posar a treballar a un restaurant. Al programa d’acompanyament Tresca, de Fundesplai, la van animar a continuar amb la seva formació. I al maig “va llançar” la sol·licitud: auxiliar d’infermeria. Començaria a poc a poc, fins a arribar a la universitat. Va diversificar els centres, des del més proper de casa seva fins a ciutats on viuen familiars: Terrassa, Igualada, l’Hospitalet, Martorell... No va entrar en cap. Va tornar a desanimar-se i ja no es va presentar a la convocatòria extraordinària. No es veu a l’FP en línia. Ara prefereix fer un curs que va fer la seva tieta de tres mesos que li donarà un títol no reglat. I el maig ja estarà a la cantonada.
Sergi
(20 anys) Volia estudiar el grau superior del cicle Imatge i so, preferiblement, a l’EMAV. Es va apuntar també a l’institut La Mercè. En torn de matins perquè havia estudiat el grau mitjà en microinformàtica a la tarda i no volia repetir l’experiència un altre cop. Tornar a casa seva, lluny des de qualsevol dels dos centres, quan tot ès fosc i ja és negra nit. En el segon intent, ja ho va triar tot, però quedaven tan poques places que no hi va entrar. “Els alumnes de batxillerat tenen preferència sobre els de grau mitjà, que només poden continuar un 20% de les classes perquè els reserven 2 de cada 10 places”, explica la seva mare. La majoria estan ocupades pel batxillerat. Ni al juny ni al setembre ni a l’extraordinària. Finalment, li van trucar d’una empresa alimentària. “Mama, deixaho, prefereixo treballar”. El seu germà acaba ara l’ESO i vol fer FP. “I tornem a començar”, es desconcerta la mare.