La Vanguardia (Català-1ª edició)
Renfe lliura en mà els horaris als maquinistes
Les dues caòtiques jornades de vaga a Rodalies de la setmana passada s’expliquen, en gran part, per l’incompliment dels serveis mínims programats. L’absència de maquinistes a qui tocava treballar va provocar que passessin molts menys trens dels previstos. Més de 400 circulacions van ser cancel·lades, alguns combois fins i tot es van quedar aturats unes hores al mig d’una estació central com la de Sants per falta de relleu i els horaris se’n van anar en orris.
Molts dels maquinistes que havien de portar els trens considerats serveis mínims van al·legar que no havien rebut la carta de serveis mínims en què se’ls informava dels que havien de moure el dia de vaga. Renfe va enviar la carta per correu electrònic certificat el dia abans de la vaga. Tots els que ja havien acabat la seva jornada laboral o aquell dia no treballaven es van acollir a aquesta excusa –emparada legalment– per no obrir el correu corporatiu i, per tant, no es van donar per assabentats. Va ser l’estratègia marcada pel Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (Semaf) i va produir un efecte fins i tot superior al que esperaven els mateixos convocants, especialment a Rodalies de Catalunya i de València.
Per evitar que torni a passar el mateix a la jornada de vaga d’avui i dels pròxims dies, Renfe ha canviat l’estratègia de notificació dels serveis mínims i ha passat del correu digital al lliurament en mà, com s’havia fet tradicionalment en totes les vagues de la companyia. Els treballadors de recursos humans s’han passat tot el cap de setmana a l’estació de Sants aprofitant els relleus dels maquinistes per fer-los lliurament de la carta de serveis mínims en paper, que havien de firmar amb justificant de recepció, tal com es pot veure a la imatge de dalt. Fonts de l’operadora asseguren que s’han lliurat unes 300 cartes entre dissabte i diumenge per garantir la prestació dels serveis mínims en les aturades convocades per avui i demà. A més, s’han enviat 530 burofaxs als domicilis dels maquinistes, triplicant així les vies de notificació.
Tanmateix, malgrat l’ofensiva per terra, mar i aire per traslladar la carta de serveis mínims al personal, a Renfe mantenen el sistema de correu electrònic certificat com a via prioritària de notificacions a la plantilla. Desenvolupat per l’empresa Lleida.net, el seu conseller delegat, Sisco Sapena, explica que serveix com a prova legal de tramesa i recepció de comunicacions formals ja que “genera una prova documental” amb tots els passos del missatge i equival a la firma física del treballador. El sistema va funcionar sense problemes, però la pràctica dels treballadors de no obrir el correu fora de la jornada laboral en va desmuntar la utilitat.
Mentrestant, els serveis jurídics de Renfe i el departament de recursos humans continuaran analitzant els fets de la vaga de la setmana passada i no es descarta l’obertura de més expedients a treballadors per faltes considerades molt greus, com pot ser deixar un tren sense servei durant el trajecte i obstaculitzar el pas de la resta. De moment s’han obert 31 expedients, la majoria a València i únicament 5 a Barcelona.c
Les cartes de serveis mínims són portades en persona i amb burofax per certificar que el personal en vaga fa la seva jornada
L’enviament de correus electrònics certificats va fracassar la setmana passada perquè molts treballadors no els van obrir
combraries. Aquestes imatges formaran part de la memòria d’un poble de gent humil i forta, amb un sentit de l’humor entre la sàtira i la tafaneria que els ajuda a continuar. Ningú no abaixa els braços, malgrat que als carrers es percep tristesa.
“Notem que ara està aflorant l’impacte emocional, és com passar un dol, t’adones del que ha passat; és un bany de realisme i costa d’assumir, es percep al carrer que la gent està tocada emocionalment”, diu Joan Roig, l’alcalde d’Alcanar. L’Ajuntament va activar un servei de suport psicològic als afectats.
A Alcanar uns 200 establiments, la majoria botigues, bars i restaurants, van patir destrosses.
Desenes d’habitatges van patir les inundacions. No hi va haver morts ni ferits greus, tot i que es van haver de rescatar i evacuar 200 persones enmig del xàfec.
Maria Rosa Fibla ens rep a la porta de casa seva, drap en mà. El seu marit, Alfredo Duran, està pintant l’habitació. “Vaig abraçar l’Alfredo i li vaig dir, ‘ens estem ofegant!’ L’aigua ens va arribar a l’altura del pit. I ara l’angoixa... ho hem perdut tot, fins i tot els marcs de les portes”, explica. Plora. Apareix l’Alfredo, rodet en mà, per treure-li transcendència a la desgràcia. “La vida continua”.
A la porta de davant, al garatge de casa seva, Joan Eixarch, també jubilat, infla les rodes de la bicicleta. Ha perdut els dos cotxes i també la bicicleta elèctrica. Part del domicili i del negoci familiar van quedar arrasats. Al garatge encara hi ha la cinta que van tirar els Bombers. Arriben els fusters amb portes noves. “Vam marxar de viatge després de netejar”, recorda. “M’ho van aconsellar els metges”, afegeix. Diverses pujades de sucre i tensió el van portar tres vegades a urgències. La situació el va desbordar. La seva dona pateix d’Alzheimer.
“Encara estem bastant malament, però ara una mica més tranquils. Ens vam salvar de miracle, la sort és que som vius”, diu.
A peu de carrer es nota la tristesa i l’impacte emocional, com si els veïns estiguessin passant un dol
El temps i la tenacitat dels veïns va posant les coses al seu lloc. Part dels afectats que tenien assegurança ja han començat a cobrar, tot i que no es cobriran totes les pèrdues. L’Ajuntament estreny perquè els ajuts públics arribin com més aviat millor, després de la declaració de zona catastròfica per part del Govern. “El Consistori es podria col·lapsar”, adverteix l’alcalde. Acceleren també per arreglar els camins (un 90% van patir danys), vitals perquè els agricultors puguin accedir a les finques. “És una contrarellotge”, afegeix. D’aquí una setmana s’inicia la campanya dels cítrics, activitat bàsica en una terra de gent valenta, mandarines i taronges.