La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Vaig créixer mirant les pel·lícules d’Ingmar Bergman”
Protagonista de ‘Secretos de un matrimonio’ (HBO)
Amb 42 anys, l’única estrella de Hollywood nascuda a Guatemala passa pel millor moment de la seva carrera. Va quedar ben clar quan fa poc va passar pel Festival de Venècia, on va ser un dels panelistes que van presentar l’estrena mundial de Dune, en què té un paper de repartiment; va acompanyar Paul Schrader a la première de The card counter, la pel·lícula produïda per Martin Scorsese que protagonitza, i es va passejar per la catifa vermella amb la seva amiga i companya de la prestigiosa escola de teatre Julliard, Jessica Chastain, amb qui encapçala el repartiment de Secretos de un matrimonio , la sèrie inspirada en la famosa pel·lícula d’Ingmar Bergman que ara es pot veure a HBO.
Com haver estudiat a Julliard amb Jessica Chastain el va ajudar a tenir-hi la química necessària per interpretar el seu marit a Secretos de un matrimonio?
Hi va ajudar molt, perquè quan coneixes algú tan bé, o més ben dit quan ets amic d’algú, no t’has de preocupar per res del que normalment et podria inquietar. De tota manera, en un projecte tan intens com aquest no deixes de preocupar-te per l’altra persona. Però, alhora, que ens coneguéssim tant també implicava un desafiament, perquè sabia que no li podria dir mai que aquell dia no hi volia parlar o que necessitava el meu espai personal.
Què considera que la sèrie aporta de nou en l’examinació fílmica d’una relació de parella?
Les relacions de parella han estat examinades històricament en totes les manifestacions dramàtiques. Espero que l’audiència la senti com una cosa autèntica i honesta i que potser generi alguna catarsi veient com aquestes dues persones lluiten així amb la seva relació i amb el que significa estar junts i estimar-se l’un a l’altra i estar disposat a renunciar a certes idees sobre l’amor amb l’esperança de trobar una cosa més autèntica. És que tothom en la societat ha passat per moments molt difícils quan per força major vam haver d’estar realment junts, quedant-nos a casa. Crec que per a la majoria de la gent l’experiència ha estat molt interessant, que de vegades s’ha sentit com una cosa increïble i sublim i de vegades hem volgut matar l’altre o hem estat a punt de tornar-nos bojos si havíem de continuar parlant amb l’altra persona. En aquest sentit, crec que l’audiència pot connectar amb el que expliquem a la sèrie.
De quina manera es va decidir el nivell d’intimitat que mostrarien a la història?
Vam mirar moltes pel·lícules amb escenes íntimes, i de vegades ens adonàvem que el que havíem vist era molt bo, però no ho faríem. Diguem que vam estar provant de trobar un equilibri, perquè de vegades la intimitat no es justificava, i no resultava convincent. Vam intentar buscar una cosa que se sentís pura i autèntica. El millor és que no vam haver de treballar per intentar mostrar que teníem química. Això és una cosa que de vegades requereix molta energia. Has de provar de descobrir quina és la dinàmica que funciona millor quan treballes amb una altra persona, sobretot si hi ha un element romàntic. Amb la Jessica, per sort, simplement
Sobre Jessica Chastain “El millor és que no vam haver de treballar per mostrar que teníem química”
ens vam limitar a provar d’entendre qui eren aquestes persones.
Quina és la seva relació amb les pel·lícules d’Ingmar Bergman?
M’encanten. Vaig créixer mirant les pel·lícules de Bergman. Vaig tenir l’enorme sort de poder treballar amb Max von Sydow a la primera pel·lícula que vaig fer de Star wars . Em vaig dedicar a fer-li preguntes, mentre rodàvem hi vaig desenvolupar una bonica relació i quan vam acabar de filmar hi vaig mantenir durant un temps una correspondència de què vaig gaudir moltíssim. També he de dir que m’he casat amb una dona escandinava, amb qui tinc nens que són mig escandinaus, de manera que he passat molt temps en aquesta regió del món. M’encanta el sentit de l’humor que tenen, tan aspre i tan fred. Per això quan em van proposar treballar en aquesta sèrie em vaig entusiasmar molt amb la possibilitat d’homenatjar i honrar la feina original de Bergman.c