La Vanguardia (Català-1ª edició)
El triomf de la imaginació
El Museu Britànic exposa 103 dibuixos inèdits del japonès Katsushika Hokusai, autor de ‘La gran onada’
Si els confinaments de la pandèmia s’han fet eterns, què podem pensar del que devien passar els japonesos entre el 1639 i el 1859, durant el mandat dels shoguns de Tokugawa, tancats dins de les seves fronteres i sense visites de pràcticament cap estranger durant ni més ni menys que dos-cents anys. Fins i tot per viatjar per dins del país calia un salconduit!
Però la imaginació és impossible tancar-la dins d’una ampolla, i Katsushika Hokusai se les va enginyar, amb més de setanta anys, per dibuixar un centenar d’escenes de l’antiga Xina, l’Índia budista i el món de la natura (plantes i animals salvatges). A aquestes creacions, de la mida de targetes postals, se’ls va perdre la pista durant molt de temps, havent format part d’una col·lecció privada a França, però van aparèixer fa un parell d’anys en una subhasta i les va comprar el Museu Britànic per tres-cents mil euros. Des d’aquesta setmana, el públic té l’oportunitat d’admirar-les, també per internet (on se’n poden adquirir reproduccions).
Hokusai va ser molt longeu per a la seva època (va morir als noranta anys), i durant la seva llarga carrera va firmar més de mil quadres, tres mil gravats en color i centenars de dibuixos i llibres il·lustrats. Els que ara mostra el museu formen part d’un projecte que es va dir El gran llibre d’imatges de tot (The great picture book of everything), i normalment haurien desaparegut en convertir-se en impressions en fusta (una de les seves tècniques favorites), d’aquí el caràcter excepcional.
La col·lecció de 103 dibuixos és un dels millors miralls per observar l’últim període creatiu de Hokusai, ple d’energia vital, fantasia i invenció, amb infinitat de coses per explicar amb el seu geni i subtil sentit de l’humor, curiós (com segurament molts dels seus compatriotes confinats) sobre el que hi havia més enllà de les fronteres del Japó del segle XIX, tancat completament en si mateix. És també, per als experts, una manera d’analitzar els seus originals mètodes de treball.
El projecte de llibre no va acabar de completar-se mai per raons desconegudes, i s’ignora si va ser per problemes econòmics o organitzatius de l’editor a qui se li havia encarregat, perquè era massa ambiciós o perquè les exigències de Hokusai, una figura reconeguda, van ser excessives. El cert és que gràcies a això els dibuixos no van acabar impresos en fusta, que era el seu destí, amb una cobertura de brocat xinès i en una caixa feta a mida per emmagatzemar-los.
Juntament amb els dibuixos, per no decebre els admiradors de Hokusai, el Museu Britànic exhibeix les dues versions de La gran onada, l’obra més emblemàtica de l’artista, que formen part de la seva fabulosa col·lecció permanent. És una imatge icònica que va exercir una influència enorme i va inspirar els impressionistes, especialment Vincent Van Gogh.
“Em vaig quedar parat, amb la boca oberta, quan vaig veure per primera vegada els 103 dibuixos per a l’enciclopèdia que no es va acabar mai”, explica Tim Clark, excap del departament japonès del museu, i qui va convèncer la institució que comprés la col·lecció quan va sortir a subhasta a París el 2019 (abans havia pertangut a Henri Vever, un joier especialitzat en art nouveau), creient-se erròniament que eren del seu deixeble Katsushika Isai. Les targetes postals expliquen en
La col·lecció va sortir a subhasta fa uns dos anys i el Museu Britànic la va comprar per tres-cents mil euros
Zhou Sheng a la lluna
Es tracta d’imatges de l’Índia budista, l’antiga Xina i escenes de la natura amb plantes i animals
una combinació d’escriptura xinesa i japonesa el que representen, ja sigui un déu budista, ocells de dos caps, un drac volador d’ulls penetrants, un ós assegut en una roca davant d’unes cascades esperant les seves preses, un guerrer amb un vaixell de bronze a la mà... De vegades la primera impressió enganya i és difícil saber què es té davant dels ulls. Però després d’un moment de confusió i dubte es fa la llum. És una tècnica budista anomenada koan que Hokusai va aplicar a la seva obra i li dona el caràcter distintiu, entre la veritat i el mite, la realitat i la imaginació. El mestre va treure tot el partit possible al seu confinament forçós.c