Un Madrid que va de mal borràs

Dues derrotes i tres partits sense guanyar

El Reial Madrid va culminar la seva setmana negra amb una sonora derrota a Cornellà en el pitjor partit d’aquesta segona etapa a la banqueta d’Ancelotti, que va reconèixer obertament que el seu equip havia merescut perdre. Els blancs no deixaven de guanyar tres partits seguits des de gener i se’n van a l’aturada amb mala cara i molts dubtes, una aturada que segons l’entrenador no els va gens bé perquè “ara mateix el millor seria tornar a jugar d’aquí pocs dies”.

El cop per a Ancelotti és important. Va canviar gratuïtament el sistema després d’un 6-1 al Mallorca i dues victòries agòniques però victòries al cap i a la fi en escenaris difícils com Mestalla i San Siro. Va incomplir una regla d’or del futbol i la vida, la que diu que el que va bé no es toca. Des d’aleshores Ancelotti no ha trobat la tecla.

Si la derrota contra el FC Sheriff es pot considerar un accident (va xutar 31 vegades a porteria), molt gran, això sí, contra l’Espanyol el Madrid va ser tot confusió i desordre. Va començar amb un canvi de sistema, un 4-4-2, però amb futbolistes que no van funcionar en posicions no habituals. Lucas Vázquez i Alaba van fer de laterals (el tècnic havia dit que Alaba amb ell seria central) i l’austríac només va destorbar Vinícius. El mig camp encara va ser més estrany, amb Modric i Kroos en un doble pivot molt endarrerit i Casemiro a la banqueta (un jugador que Ancelotti va dir dissabte que no veia cansat). Això va fer que Camavinga i Valverde es desplacessin a les bandes sense pes en el joc. No van tenir desbordament ni van filtrar passades. A dalt va jugar la dupla Vinícius i Benzema. El sacrificat va ser Hazard.

El belga va sortir per a l’últim quart d’hora. Si li calen partits per agafar la forma i acostar-se al jugador que va ser, no sembla que Ancelotti estigui gaire per la feina.

Vinícius va estar emmanillat tot el temps per Óscar Gil i Benzema va ser una altra vegada el millor del Madrid, però va semblar que era Benzema contra el món.

En el primer gol de l’Espannyol van fallar Alaba, lent davant d’Embarba, i Militão, més lent encara per evitar la rematada a boca de canó de Raúl de Tomás. En el segon va errar Nacho, que Aleix Vidal va deixar tirat com si fos un col·legial.

Després de la pèssima primera part Ancelotti va canviar el sistema al començament de la segona amb Rodrygo per passar a un 4-3-3 una mica més reconeixible. Quan l’Espanyol va marcar el segon va tornar a canviar i va posar l’equip en un 4-2-4, un pla suïcida que va provocar que els pericos tinguessin alguna contra per pujar el 3-0 al marcador. Aquest gol no va arribar i Benzema va maquillar el resultat.

Tants desgavells i tan mala imatge van tenir el seu clar reflex en la roda de premsa d’Ancelotti, que va reconèixer el tràngol i va deixar en l’aire una qüestió important: “Estem preocupats perquè no és costum perdre dos partits. Hem de reflexionar i veure per què l’equip ha canviat en una setmana la seva actitud”.

Quan se li va preguntar quina n’era la causa es va mostrar evasiu: “Hem estat poc agressius i hem perdut partits. Em refereixo a un aspecte tècnic i tàctic del joc”.

El Reial Madrid se’n va anar de Barcelona molt pitjor del que va venir.c

Hem de reflexionar i veure com i per què l’equip ha canviat en una setmana l’actitud”

L’aturada no ens va bé; ara el millor seria tornar a jugar d’aquí pocs dies” Carlo Ancelotti