No tot són els diners

Amb una bossa dels diners, que diria Koeman, sense tants forats el Barça encara disposaria de Messi i, probablement, el seu rendiment sobre el terreny de joc seria més decorós. Almenys es podrien celebrar gols amb més assiduïtat i la plantilla hauria de ser més competitiva. També queda clar que si la situació econòmica de l’entitat fos una altra les solucions serien més senzilles per a la junta de Joan Laporta, que va entrar a la plaça amb la força d’un miura però que fa mesos que ha vist com l’efecte de la seva arribada quedava desfet i esbravat dins d’un volcà en erupció.

Però sòcies i socis, no tot són els diners dins el riu de lava que baixa des del Camp Nou i que no fa pinta d’aturarse. No tot es pot resumir dient que no hi ha liquiditat per justificar que la gestió queda empantanegada, l’equip sense nord i la banqueta erràtica. Es pot ser menys ric sense perdre les maneres, sense donar la nota, sense oferir una sensació d’improvisació, de puntada de peu a seguir, de curtterminisme constant. No és fàcil dur-ho a terme, no es pot enganyar ningú. Però el Barça requeriria un pla de mitjà i llarg recorregut. Un full de ruta assenyat i coherent que no ho refiés tot al pròxim minut, al partit següent o al tuit, vídeo o roda de premsa que hagi de venir.

Fa temps que el Barcelona, als despatxos, només fa que marcar-se autogols, d’anar contra si mateix com si no hi hagués un demà. Sempre ha estat un club caïnita, de bàndols i de fílies i fòbies, però és que ara viu dins d’una bombolla que amenaça amb un esclat definitiu. L’herència rebuda per Laporta no l’hi desitjaries ni al teu enemic més gran, però no es pot amagar que el president, en la seva segona etapa, no ha ajudat precisament que el club mantingui una certa estabilitat sobre la qual apuntalar unes bases de futur.

No tot són els diners. També hi ha les maneres, l’organització, la presa de decisions i els moments d’executar-les. Mantenir la serenitat i la seriositat i transmetre una mínima seguretat són valors que haurien de cotitzar a l’alça dins del club.

Algú ha d’empènyer el carro sense portar-lo pel pedregar. Si no és l’equip, que sigui l’entitat, i si no és l’entitat, que sigui l’equip. Disminuït i amb una pèrdua de qualitat evident, però, realment no poden ser capaços de fer alguna cosa més? No tot són els diners.