La Vanguardia (Català-1ª edició)
Secs i assedegats
El Barça s’ha quedat quatre partits sense marcar, mentre que el curs passat només en van ser cinc en 54 matxs
De l’excés a l’escassetat. No hi ha res pitjor que estar assedegat enmig de la sequera. El Barcelona descobreix problemes que pensava que no tindria mai. Sobretot a l’àrea rival. L’equip que va gaudir de Messi, Luis Suárez, Eto’o, Ronaldo, Romário, Stòitxkov, Lineker, Quini i Krankl, entre altres grans davanters del futbol, s’ha divorciat amb el gol. S’ha estancat fins al punt que n’encaixa més (13) dels que marca (11).
“Podríem jugar tres hores i no marcaríem”, va dir Gerard Piqué. Pot semblar una exageració, però la realitat és tossuda i demostra que no ho és. El Barcelona no ha marcat a les seves últimes tres sortides. Ni a Cadis, ni a Lisboa ni al Metropolitano no ha pogut. I ja han passat 285 minuts –més de quatre hores– des del gol de Memphis a San Mamés, l’únic dels de Koeman a domicili.
Els problemes de gol del Barcelona s’intuïen des del moment en què va ser impossible renovar Leo Messi. A l’hora de la veritat estan sent pitjor del que s’esperaven dins del cos tècnic, que a més va acceptar desprendre’s de Griezmann l’últim dia de mercat. L’argentí (38) i el francès (19) van ser els dos màxims golejadors de la temporada passada. Entre tots dos, Trincão, Ilaix Moriba i Junior Firpo van marcar 62 dels 122 gols dels blaugrana, més de la meitat. I ja no hi són.
Substituir Messi és una missió impossible. Per a un jugador, per a dos i fins i tot per a tres futbolistes. El pitjor registre de l’argentí –no va baixar de 30 des que es va posar la samarreta del 10– seria superlatiu per a qualsevol altre. Així que a ningú no se’l pot carregar amb aquesta responsabilitat. Omplir el buit havia de ser una tasca d’equip, de crear moltes ocasions, de diversificar el perill, de tenir més arribada de segona línia i d’aprofitar com mai les jugades a pilota aturada. Cap de totes aquestes solucions no s’està veient. Onze gols en nou partits és un bagatge paupèrrim.
Evidentment, els quatre davanters fitxats (Agüero, Memphis, Luuk de Jong i Demir) havien de contribuir agafant el testimoni. Entre els dos neerlandesos acumulen quatre dianes, però l’ex del Sevilla ja va treure de polleguera l’aficionat a Da Luz.
Koeman també té pendent saquatre ber trobar altres camins cap a la porteria contrària. Dels migcampistes, només Sergi Roberto ha fet gol. Coutinho va fallar les dues ocasions més clares dissabte al Metropolitano.
Aquesta falta d’olfacte i punteria està penalitzant i molt el començament de temporada blaugrana. A la Champions encara no ha estrenat el caseller. El Barcelona s’ha quedat sense marcar en dels nou partits del començament de temporada: Bayern, Cadis, Benfica i Atlètic. El percentatge és preocupant, ja que l’any passat en tota la temporada, que van ser 54 partits, només es va quedar sec en cinc: a Getafe, els dos partits de Lliga contra l’Atlètic, contra el Juventus al Camp Nou i amb el Sevilla a l’anada de les semifinals de la Copa.
De moment, la mitjana golejadora ha caigut en picat fins a 1,22 gols per partit. Durant tota la temporada passada, el Barcelona va mantenir una mitjana de 2,25 dianes.
En espera que Ansu Fati es posi a to, es recuperin Dembélé i Braithwaite i veure què pot aportar Kun Agüero, a la vora d’aquestes aigües, el Barça es mor de set, com al poema d’Octavio Paz.
A la Champions no s’ha estrenat, només un migcampista ha vist porta i Memphis és el ‘pichichi’ amb tres dianes
La productivitat dels blaugrana ha caigut en picat, fins al punt que encaixen més gols (13) dels que celebren (11)