‘Al loro’, Laporta!

Els fills d’en Guido han perdut l’interès per anar a Barcelona. Guido Kattan, de Buenos Aires, de 44 anys, notari de professió i guitarrista de vocació, ha volat des del seu país amb escala a Nova York i destinació final a San Luis.

La conversa comença just després d’aterrar a la ciutat a la ribera del Mississipí, on s’ha desplaçat per assistir al concert de debut postconfinament dels Rolling Stones i el primer sense Charlie Watts, el seu bateria de gairebé sempre en 60 anys de trajectòria.

Turisme musical. Més ben dit, en Guido fa turisme stonià.

Tot i això, si un argentí i un barceloní conversen aviat sorgeix el tema de la pilota. “Hem anat diverses vegades al Camp Nou, els meus fills van bojos per Messi”, explica. Canvi de plans: “Ara em demanen de visitar París”. Ho comenta amb resignació. Tot i que París està molt bé, Barcelona l’entusiasma.

Així cau un imperi futbolístic i un altre n’ocupa el tron, malgrat que està finançat amb l’energia fòssil que adultera la competició, destrueix el medi ambient i mata el planeta. Però aquesta és una altra història. El Barça en sap molt, de caigudes.

L’abril del 2008, Joan Laporta, president de l’entitat com avui, va deixar una de les seves frases tan pròpies, més o menys de la mateixa versemblança que l’afirmació que Messi continuaria al Barça, i ara goleja al Parc dels Prínceps. Aleshores va proclamar: “¡Al loro, que no estamos tan mal!”. La temporada va acabar en desastre i amb una demolició controlada. Van acomiadar l’entrenador (Frank Rijkaard), un pilar (Deco) i l’estrella del somriure, Ronaldinho. De vegades cal tallar en sec per tornar a créixer. I va passar això. Va emergir el Barça del Sextet, el millor equip del món.

En aquella plantilla hi havia molta matèria primera d’enorme qualitat. Avui és més que difícil entreveure un trio com el que van configurar Messi, Xavi i Iniesta enmig d’una sensació decadent.

Al loro, Laporta! Perquè igual que aquella vegada va sortir bé, el Barça es pot enfonsar al pou com els Yankees, l’equip de beisbol dels Estats Units més guardonat, amb 27 títols a les sèries mundials. Als bombarders del Bronx, que als noranta i la primera dècada d’aquest segle van forjar un conjunt mític, amb noms de llegenda (Derek Jeter, Andy Pettitte, Mariano Rivera, Jorge Posada, Alex Rodríguez, Andy Wells, per esmentar-ne alguns), se’ls ha mullat la pólvora. No entren a la final des del seu últim títol, el 2009, malgrat que s’han gastat fortunes en fitxatges.

En Guido planteja un dubte: –“¿Vos sabéis porque han botado a Messi?”.