La Vanguardia (Català-1ª edició)
El xèrif Márquez ha tornat
El pilot de Repsol Honda recupera el corró de campió d’abans de la lesió per aconseguir la setena victòria al GP de les Amèriques, al seu jardí d’Austin
Cada curs que comença, Marc Márquez té marcats en vermell a la seva agenda tres circuits: Sachsenring, Motorland i el COTA, el Circuit de les Amèriques d’Austin. Són els seus tres jardins predilectes, tres traçats antihoraris (s’hi gira en el sentit contrari a les busques del rellotge), i amb predomini de revolts d’esquerres. És a dir, pistes amigues on se sent superior. A Alemanya va guanyar al juny –el seu primer triomf sis mesos després de la triple operació–, a l’Aragó va lluitar per la victòria amb Bagnaia fins a l’última volta (va acabar 2n), i als EUA, ras i curt, va arrasar. Va guanyar per aixafada com solia fer el Márquez anterior a Jerez 2020.
Marc Márquez torna a ser el xèrif d’Austin. Tot i perdre dissabte la pole (la primera que no aconseguia a Austin després de 7 de seguides), el pilot de Cervera va recuperar el corró amb què guanyava de manera despòtica abans del fatídic accident i va escombrar davant un Fabio Quartararo, segon, que no va poder seguir-lo mai de prop.
Si algú encara tenia algun dubte que Márquez buscaria la victòria a Austin, a la sortida el 93 les va dissipar de cop. Va sortir com un míssil des de la tercera pintura de la graella, va arribar al capdavant al primer revolt en pujada i va tocar el dos per liderar la cursa en solitari, perseguit per Quartararo
–que no va perdre plaça– i un Bagnaia que va cedir dos llocs, i més que en perdria pel camí.
Consumida la meitat de la cursa, 10 de les 20 voltes, Márquez va marcar dues millors voltes seguides i ja obria un forat de 2,8 segons sobre Quartararo i Martín, que havia superat Bagnaia. El català va fer una estrebada molt forta al novè i el desè girs, en què es va despenjar del francès de Yamaha. “El pla va sortir com ho havia previst: anar lent les tres primeres voltes i després empènyer quan caigués el pneumàtic”, descrivia el cerverí.
El seu ritme, com va deixar entreveure als entrenaments, era endimoniat, el dels seus millors dies de domini absolutista. Es distanciava de Quartararo entre 5 i 6 dècimes per volta. La seva superioritat era eloqüent. Molt més gran que a la victòria a Sachsenring, el 20 de juny, amb Miguel Oliveira de perseguidor. Quan faltaven 5 voltes de meta, el català ja treia 4,2 segons a Quartararo. Un avantatge
El català va arrasar de cap a cap, a la sortida va prendre el lideratge i es va allunyar amb un ritme endimoniat
“Vull lluitar pel podi a les tres curses que falten, de mica en mica van sortint els resultats”, diu el ‘93’
que fins i tot va incrementar a 4,6s a la meta. Inapel·lable.
“Guanyar així no m’ho esperava perquè s’havia de quadrar tot: posar-me primer a la sortida, alentir les primera voltes i tirar quan jo volgués. I s’ha quadrat. La victòria d’Alemanya va ser més inesperada, més com un regal; aquesta ha estat més buscada, volia ser al podi com a mínim”, confessava el 93, que admetia que les tres últimes voltes “anava cansat i em costava de mantenir la concentració, però en Fabio era lluny, i esperava que reduís la velocitat perquè s’està jugant el campionat”.
Després d’aconseguir la segona victòria aquest curs, el seu repte per a les tres últimes cites del 2021 és “lluitar pel podi. He d’aconseguir fer passos petits. De mica en mica van sortint els resultats, però encara no són els que voldria l’any que ve”.
El desenllaç del Mundial de MotoGP arriba a la seva fi. Quartararo va sumar 4 punts més a Bagnaia, tercer, per la qual cosa en surt amb 52 sobre l’italià i tindrà la primera ocasió de ser campió la pròxima cursa, a Misano, el 24 d’octubre. En tindrà prou d’acabar davant de la Ducati.c