La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un Colbrelli èpic a Roubaix
El fang i les caigudes compliquen la batalla de l’Infern del Nord, resolta en un esprint a tres en què queda batut Mathieu van der Poel
Èpica París-Roubaix entre el fang i les caigudes amb un emocionant final a l’esprint en què l’italià Sonny Colbrelli va superar el belga Gianni Vermeersch i el neerlandès Mathieu van der Poel. Els corredors van arribar a meta amb la cara plena de fang i després de superar un perill constant de relliscades al llarg dels 257,7 quilòmetres i els 30 trams de pavès.
Colbrelli (Bahrain), de 31 anys, actual campió d’Europa, arribava com un dels possibles aspirants, després d’un mes de setembre amb victòries al Memorial Marco Pantani i el Tour del Benelux, i va confirmar les expectatives, sempre un punt per sota dels especialistes belgues, malgrat haver-se d’enfrontar a un Van der Poel desencadenat, constantment a l’atac, i un jove debutant, Florian Vermeesch, de 22 anys, que va protagonitzar una cursa excel·lent.
Un altre gran protagonista del dia va ser l’italià Gianni Moscon, líder en solitari durant molts quilòmetres però finalment batut més per les circumstàncies que pels rivals. Moscon se’n va anar al davant a uns 50 quilòmetres del final, però va tenir primera una punxada, a 30 quilòmetres, i després una caiguda, a 26, que van desmuntar la seva renda, el minut d’avantatge que encara conservava davant els últims trams de pavès.
En el sovint decisiu Carrefour de l’Arbre, a 17 km del final, Moscon ja només conservava un grapat de segons, contra la implacable marxa del trio Van der Poel, Colbrelli, Vermeersch. La seva sort estava tirada. A la sortida d’aquest tram ja s’havia capgirat la situació, amb Van der Poel al davant donant els cops de pedal més furiosos i Colbrelli esperant lleument per recuperar de seguida la distància cedida.
Colbrelli és el segon debutant a l’Infern del Nord que conquereix la victòria, després de la que es va apuntar el francès Jean Forestier... el 1955! Tot això, lògicament, deixant de banda l’alemany Josef Fischer, que va obrir l’historial de campions en la primera edició, el 1896.
“Aquesta cursa, amb Flandes, és la dels meus somnis”, va explicar Colbrelli després d’expressar les seves emocions a la meta. Va travessar la línia amb la cara amagada pel fang, amb les ulleres petrificades de fang, va aixecar la bicicleta al cel i es va llançar a l’herba del velòdrom on va començar a combinar crits i sanglots. “He seguit Van der Poel en la part final i he pogut fer un superesprint. Quan ha atacat el noi del Lotto a uns 200 metres (Vermeersch) gairebé em sorprèn, l’he passat
Èxit italià que també hauria pogut ser per a Gianni Moscon, batut per una punxada i una caiguda
“Aquesta cursa, amb Flandes, és la dels meus somnis”, va explicar el guanyador després d’aixecar la bici al cel
crec que a uns 25 metres de la línia”, va afegir Colbrelli. S’ha convertit a més en el primer italià que conquereix la ParísRoubaix des de l’edició del 1999, quan es va imposar Andrea Tafi.
Entre els espanyols participants el més ben classificat va ser Iván García Cortina, del Movistar, que va entrar a la posició 26 a 7m14s. Entre els derrotats, a més de Van der Poel i la desgràcia de Moscon, el belga Wout van Aert, que va quedar en un tercer grup durant tota la fase decisiva de la cursa sense poder atrapar mai els ciclistes que anaven al davant. Van Aert va acabar a la setena plaça, a 1m16s.
Al velòdrom enfervorit després de sis hores d’espera va entrar al capdavant el net de Poulidor, però qui va buscar la seva sort primer en l’esprint va ser Vermeersch, per a sorpresa del més calculador Colbrelli.
Al final va sonar l’himne d’Itàlia a Roubaix, no va ser per a Moscon, sinó per a Colbrelli. Tal com explicava La Gazzetta dello Sport, “Che vittoria nel fango!”c
2015 16 17 18 19 2020