La Vanguardia (Català-1ª edició)
La taxa Google punxa
Un gravamen de gestació àrdua que fins al juny només ha recaptat un 9,5% dels ingressos previstos per a tot l’any
Els primers passos de la taxa Google estan sent ardus. Una gestació frustrada de tres anys a la UE va conduir alguns països a no tenir més opció que aplicar-la pel seu compte i ara descobrim que la recaptació espanyola, de moment, és més que modesta i per sota de les expectatives.
Aquest gravamen als gegants digitals és una idea molt francesa que el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, va defensar a la Unió Europea amb tanta passió com escàs èxit quan va xocar amb una Irlanda numantina. Cansats d’esperar, tant França com Espanya van posar el seu propi gravamen en marxa tot i a risc d’exposar-se a les ires de l’administració nord-americana.
A Espanya som al primer exercici, i els resultats queden lluny de les previsions. Des del gener fins al juny, Hisenda ha recaptat només un 9,5% dels ingressos previstos per a tot l’any. En concret, ha ingressat 92 milions d’euros de la primera liquidació de l’Impost sobre Determinats Serveis Digitals, la denominació de la taxa Google, en comparació amb els 968 milions que té pressupostats per a tot el 2021.
És menys d’un 10% del total pressupostat per a tot l’any, i això tenint en compte la previsió revisada, perquè inicialment, abans de la pandèmia, Hisenda havia calculat aconseguir per a aquesta nova taxa uns 1.200 milions d’euros, que després va rebaixar als 968.
La taxa grava les empreses amb ingressos anuals per sobre de 750 milions d’euros i amb ingressos a Espanya superiors als 3 milions, i se centra en els serveis de publicitat en línia, d’intermediació en línia i en la venda de dades generades a partir de la informació proporcionada per l’usuari durant la seva activitat o la venda de dades.
Segons Hisenda, alguns canvis que es van introduir durant el tràmit parlamentari van reduir potencial recaptatori a la taxa, i a més, indiquen que quan entren en vigor nous impostos, sempre hi ha un procés d’adaptació, tant per part de les empreses com de l’administració. També afegeixen que a la recaptació d’impostos nous sempre hi ha un grau d’incertesa elevat que s’incrementa encara més en plena pandèmia.
Hi ha incertesa en la recaptació i també sobre el futur d’aquesta taxa. Espanya la va posar en marxa, cansada d’esperar que es consensués un model europeu i disposada a adaptar-la en cas que la UE finalment pacti un impost. Però a més, ara, amb l’acord en potència al G20 sobre el règim fiscal global per a les grans multinacionals, fixant que paguin impostos als països on exerceixin les seves activitats i amb un tipus mínim d’un 15%, la taxa Google podria quedar en qüestió, per redundant.
Això és almenys el que va pensar la Comissió Europa quan al juliol va decidir congelar la seva nova proposta de taxa Google, un altre intent després dels fracassos anteriors, en espera de veure com acaben les negociacions al G20. També es tractava de rebaixar la tensió i facilitar les converses, ja que aquesta taxa digital sempre ha estat percebuda per Washington com un gravamen que castiga empreses nord-americanes. En un moment en què, per sorpresa, l’administració Biden havia fet el pas d’un gravamen global, es tracta d’aplanar al màxim el camí.
Afegim que a Irlanda ni li agrada la taxa Google ni tampoc l’acord del G20, que veu com iniciatives que li poden treure clients molt potents de la seva fiscalitat de mínims.
Espanya l’ha aplicada pel seu compte, pel bloqueig a la UE, però només ha ingressat 92 milions el primer semestre