“Primer va ser la intel·ligència, després va ser el cervell”

Astrofísic! Dormia de nen al terrat, mirant les estrelles, a Rubielos de Mora. Hi ha allà un firmament immens i net.

Vaig establir una complicitat amb les estrelles. Vaig acabar la carrera d’Astrofísica... i després no m’hi vaig dedicar.

Per què no?

Em va anomenar l’aventura: dels 22 als 24 anys em vaig embarcar en una caravel·la museu, i vaig ser mariner per tot el món.

I a la tornada aquí, què?

Vaig tornar convertit en humanista. I vaig estudiar Filosofia. I... vaig marxar a l’Índia.

A l’Índia, per què?

La meva mare em llegia contes de Tagore, als estius en una casa d’Albarrasí...

Què va trobar a l’Índia?

M’ho van robar tot. Que bé: un renéixer! I, per atzars, vaig arribar a Omkareshwar, una illa en un riu...

Què hi havia allà?

Gurudji, un monjo mendicant molt venerat. Havia viscut dotze anys dret! No tant com el seu mestre: 28 anys dret...

Com aconsegueixen tal proesa física? Autoinduint-se un estat de coma, a voluntat. Vam fer molta amistat, i un dia em va dir: “En sis mesos puc ensenyar-te tot el que sé”. Llavors vaig saber que era hora de fugir.

Fugir?

Si acceptava, sabia que em quedaria allà per sempre. I vaig sentir que no era aquell el meu destí. Tenia 27 anys, una mare...

Quin era el seu destí?

Conèixer a Benarés Òscar Pujol, un savi del sànscrit, i després el braman Joshhi, a Mèxic, i també al lingüista Luis Gómez, a Michigan: amb ells vaig aprendre sànscrit, durant vuit anys.

I per què aquest afany?

El sànscrit és la clau del pensament de l’Índia, des de l’astronomia a la medicina, de la filosofia a la poesia.

Han passat a nosaltres algunes paraules sànscrites?

Karma, nirvana, avatar... El sànscrit és a la lingüística el que les piràmides a l’arquitectura.

I què ha entès, gràcies al sànscrit?

El pensament de l’Índia.

LLIBERT TEIXIDÓ