La Vanguardia (Català-1ª edició)
La universitat no exigirà el títol B-2 de llengua estrangera per graduar-se
El Govern va acordar ahir no demanar als estudiants universitaris l’acreditació oficial del nivell B-2 d’una tercera llengua, mesura que aplicava des de la llei 2/2014 del 27 de gener, però sobre la qual es va aplicar una moratòria fins aquest curs. A canvi, seran les universitats les que avaluaran el coneixement suficient de la llengua.
Això afecta els alumnes que comencen el curs 2021-2022, i té caràcter retroactiu amb dos cursos anteriors.
Aquesta llei, que ara es modifica, ja va trobar dificultats per aplicar-se el 2017, a un any d’acabar la primera promoció d’estudiants que havien de presentar el certificat oficial. Llavors, els rectors van exposar a la junta del Consell Universitari de Catalunya (CIC), en què participa l’Administració, la impossibilitat d’obtenir el certificat per part de molts estudiants, cosa que els abocava a no donar-los el títol de grau, encara que ho haguessin aprovat tot. I es va determinar una moratòria de 4 anys que ara s’acaba.
A més dels dubtes jurídics que presentava aquesta qüestió, ja que els títols s’atorguen des de l’Administració espanyola, que no preveu el requisit de la llengua, les universitats van adduir llavors factors d’inequitat.
Els estudiants més desfavorits des del punt de vista econòmic eren, segons els estudis, els que menys possibilitats tenien d’arribar al nivell requerit, el B-2, que equival al títol de First Certificate, en el cas de l’anglès. El més comú és l’anglès, però també s’inclouen el francès, l’alemany i l’italià.
Malgrat que els campus van obrir serveis de llengües per promoure l’obtenció del certificat i es van concedir ajuts i beques per cursar idiomes, com el Parla3, el CIC va considerar que no havien tingut prou informació sobre aquests ajuts, per la qual cosa determinava la moratòria de 4 anys. Només la Pompeu Fabra va protestar mitjançant el seu rector de llavors, Jaume Casals, que va dir que la igualtat es crea també per la via de l’exigència.
Expirada la moratòria, el CIC va tornar a exposar la qüestió de la llengua la primavera passada, tement que en aquest curs 2021-2022 alguns estudiants en quedessin fora. Cal assenyalar que aquest és el nivell teòric amb què els estudiants aproven batxillerat.
Amb l’actual modificació del decret llei, que ha de ser ratificada pel Parlament, el Govern es compromet a reforçar l’ensenyament de llengües
El 2014 es va determinar per llei aquesta exigència, que ja va ser objecte de moratòria el 2017
en l’educació obligatòria.
En l’anterior legislatura es va impulsar una revisió del model lingüístic a les escoles a fi que els alumnes dominessin amb nivell alt català, castellà i una llengua estrangera, i a mitjà termini una altra. Amb tot, el pla qüestionava la immersió lingüística.
La modificació feta avui no eximeix els estudiants de ser avaluats en una tercera llengua, però seran les universitats les que estableixin “les vies que consideri adequades”, perquè els seus estudiants tinguin més opcions de demostrar els coneixements i competències en terceres llengües.
Les universitats, que es reuniran pròximament, acordaran un marc comú que establirà certs criteris. S’estudia la defensa oral del treball de màster en anglès (o una altra llengua), la superació d’un determinat nombre de crèdits en una altra llengua o una mobilitat internacional, que provaria, segons els campus, suficiència d’idioma.c