La Vanguardia (Català-1ª edició)
Figures clau que van renegar de Trump reculen ara per congraciar-s’hi
Estupor a Washington pel gir de Mike Pence i l’exambaixadora a l’ONU
“Pengeu Mike Pence!”. Aquesta va ser una de les consignes de les hordes de partidaris de Donald Trump que el 6 de gener passat van assaltar el Capitoli per evitar la proclamació de Joe Biden com a guanyador de les presidencials. Els assaltants volien executar el vicepresident per haver-se negat a complir l’ordre del seu cap perquè rebutgés i anul·lés el resultat de les eleccions. I el servei secret de la policia va haver d’evacuar Pence amb la seva família de l’estança del Senat on la seva vida corria perill. Doncs bé, ara l’exnúmero dos de Trump treu importància als fets, culpa els mitjans de magnificar-los per “distreure” el públic dels problemes de Biden i assegura que ell i Trump ja van fer les paus... i tan amics.
Com s’explica aquest gir o salt mortal de Pence? Hi ha unanimitat en l’explicació. Qui va ser el molt lleial número dos de l’anterior president però aquell fatídic 6 de gener es va convertir en el gran traïdor que va desatendre la invitació colpista del líder a desafiar el procés electoral, així com la Constitució i el sentit comú, prova ara de preservar les seves expectatives per a una possible participació en les pròximes eleccions americanes. Per això intenta congraciar-se no només amb Trump sinó, sobretot, amb l’àmplia base electoral que aquest conserva.
Durant una amable entrevista dilluns amb la conservadora cadena televisiva Fox, Pence va respondre així a una pregunta sobre la seva relació actual amb l’expresident: “Miri, un no pot passar gairebé cinc anys en una trinxera política amb algú sense desenvolupar una sòlida relació amb ell”. Va afegir que, dies després del 6 de gener, el president i ell es van asseure i van parlar de tot. “Ens vam separar amigablement i des d’aleshores hem conversat diverses vegades”.
Pel que fa a l’assalt al Congrés, Pence va assegurar que tenia clar que “els mitjans volen desviar l’atenció” respecte a “la fallida agenda de l’Administració Biden”, i per això posen el focus en “un dia de gener”. Un dia de gener –sense més ni més– amb què es busca “degradar el caràcter i les intencions de 74 milions de nord-americans que creiem que podem tornar a ser forts i pròspers, després de donar suport a la nostra administració entre el 2016 i el 2020”.
Pel fidel número dos de l’expresident i després ‘traïdor’, els mitjans van exagerar el cop al Capitoli
Tot just difondre’s les afirmacions de l’exvicepresident, la majoria de mitjans televisius i de premsa del país se li van llançar a sobre per la seva clamorosa marxa enrere. “Pence acaba de dir una cosa absolutament ridícula”, va titular la CNN, “Pence està desesperat per demostrar que és un home fort, però no pot dissimular que el seu servei a Trump l’ha convertit en un covard ploraner”, van comentar a The Washington Post els columnistes Paul Waldman i Greg Sargent.
Les dificultats per sostreure’s per força de l’arrossegament de Trump i a la possibilitat cada cop més creïble de què provi de presentar-se a la reelecció el 2024 explicarien també el canvi radical de posició de la destacada republicana Nikki Haley, que el 2018, quan no n’havia complert ni dos en el càrrec, va renunciar com a ambaixadora de l’ONU de Trump per discrepàncies amb ell. Fa vuit mesos, dies després de l’assalt al Capitoli, la també exgovernadora de Carolina del Sud va declarar que no creia que l’expresident sobrevisqués com a figura dominant del Partit Republicà ni busqués la reelecció. Segons ella, havia arribat “massa lluny” i perdut “tota viabilitat política”.
Dimarts passat, en una entrevista a The Wall Street Journal,
Haley es va desdir del tot i va assegurar que en el Partit Republicà “necessitem Trump”. Va indicar, a més, que abans de presentar-se ella a les presidencials del 2024 ho consultaria amb ell, i va afirmar que ells dos són “amics”. Haley va provar de mantenir un difícil equilibri en relació amb les acusacions
Haley va dir al febrer que l’exmandatari no tenia futur; ara assegura que el Partit Republicà el necessita
de “robatori electoral” de l’expresident a l’afirmar que, segons la seva opinió, “hi va haver frau però no prou”. Tot un malabarisme dialèctic. Una pirueta potser menys brusca que la de Pence, però amb igual risc de dislocació. En aquest cas de dislocació de la coherència.c