La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden iguala la celebració del dia de Colom amb la dels pobles indígenes
Les reclamacions d’equitat racial es van accelerar amb la mort de George Floyd
La Casa Blanca ha canviat de sensibilitat sense haver-li demanat permís a la presidenta de Madrid, Isabel Ayuso.
La mandatària del PP va fer fa poc una visita a Nova York i Washington, on va afirmar que Espanya no ha de demanar perdó pel seu passat conqueridor, famós per la seva barbàrie, i va afirmar que “l’indigenisme és el nou comunisme”. Aquesta frase la posa en total sintonia amb l’administració Trump, marcada per la seva adoració al supremacisme blanc i l’acusació als seus rivals d’esquerra radical.
Joe Biden, que ara per ara ni tan sols ha rebut el seu homòleg espanyol Pedro Sánchez a la Casa Blanca, va fer cas omís de la denúncia d’Ayuso –si és que sap qui és o què és el que va dir la madrilenya– i s’ha convertit en el primer president “indigenista” dels Estats Units.
El seu mea culpa, perquè també els seus avantpassats colonitzadors van perpetuar la matança contra els mal anomenats “pells vermelles”, quan els que es posaven vermells al sol eren els invasors, marca un gir en una època en què s’exigeix retre comptes pels pecats originals.
“Durant generacions, les polítiques federals sistemàticament van perseguir assimilar i desplaçar els pobles natius i erradicar la cultura nativa”, va asseshington nyalar Biden. “Avui reconeixem la resiliència i la força dels pobles indígenes, així com l’incommensurable impacte positiu que han aportat en cada aspecte de la societat dels Estats Units”, va afegir el president en el comunicat per celebrar quelcom una mica inèdit fins ara en un govern dels EUA: “el dia dels indígenes”.
Biden va fer la seva proclama divendres, dies abans d’una jornada cada cop més conflictiva.
Aquest dilluns se celebra el Columbus day, el dia de Colom. D’algun temps ençà, tot i que la queixa va cobrar encara més força el maig del 2020 després de la mort de George Floyd sota el genoll assassí del policia blanc Derek Chauvin, les reclamacions d’equitat racial han col·locat en el punt de mira aquesta commemoració. S’ha arribat fins i tot a sol·licitar l’anul·lació d’aquest dia festiu federal, decisió que depèn del Congrés, i a fer caure estàtues.
Al llarg de la geografia del país n’han caigut del pedestal més d’una trentena aquests últims anys. Algunes, com la de Nova York, van sobreviure in extremis. Malgrat aquestes baixes, el monument al navegant genovès –parlar del seu naixement català cada cop agrada menys– és un dels més repetits en aquest país. Malgrat que no va posar mai un peu a Amèrica del Nord, Colom disposa de 150 memorials, només per darrere d’Abraham Lincoln (193) i George Wa(171), segons el recompte de Monument Lab, organització sense ànim de lucre.
Això demostra que l’herència del descobridor oficial encara té molt de pes. La comunitat italiana és un dels grans referents dels Estats Units i allà predomina la idea que un atac a Colom és una agressió al col·lectiu.
De manera que Biden no es va oblidar d’honrar en paral·lel el “Columbus Day”. Però en aquesta proclamació tampoc no va deixar de banda les injustícies contra els indígenes, de la qual cosa haurien de prendre nota Ayuso i d’altres.
“És una mesura de la nostra grandesa com a nació que no busquem enterrar aquests episodies vergonyosos del nostre passat”, va remarcar.
En el seu text va citar la reina Isabel I i el rei Ferran II, Colom i els molts espanyols i italians
Biden: “Avui sabem la dolorosa història d’atrocitats que molts exploradors europeus van infligir”
que el van seguir, i les seves aportacions positives.
Però “avui també sabem de la dolorosa història de greuges i atrocitats que molts exploradors europeus van infligir a les tribus indígenes”, va remarcar. Moltes d’aquestes tribus i activistes consideren aquest llegat tan denigrant i ignominiós com encimbellar els generals confederats.
“Els que s’oposen a les nostres peticions han intentat descriure Colom com un home benèvol, semblant a com els supremacistes blancs han pintat el general Robert Lee”, va declarar a AP Les Begay, membre de la nació diné. Lee va ser en realitat un colpista, un traïdor i un defensor de l’esclavitud.
“No retre homenatge als indígenes un dia com aquest suposa continuar esborrant la nostra història, la nostra contribució i el fet que vam ser els primers habitants d’aquest país”, va subratllar Begay.
Que la sensibilitat està canviant, més enllà dels pedestals buits, s’evidencia que els comerciants minoristes, que oferien rebaixes especials tal dia com aquest dilluns, han optat per distanciar-se d’aquesta tradició per divisió social.c