La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els iraquians giren l’esquena a unes urnes amb 3.700 candidats
Els sondejos pronostiquen la victòria del clergue xiïta populista Muqtada al-Sadr
Ni la crida del venerat aiatol·là Ali Sistani, màxima autoritat dels xiïtes a l’Iraq, ni la invitació a votar feta pels altaveus dels minarets des de ciutats com Mossul –“és un compromís religiós”, deien–, ni l’ultimàtum fet pel primer ministre que les eleccions eren l’oportunitat per aconseguir un canvi. Res no va convèncer la majoria dels iraquians a participar en les eleccions parlamentàries d’ahir. El rebuig cap a les elits polítiques que havia estat expressat per un gran sector de la població a les protestes del 2019, tornava a quedar en evidència.
“No hi ha cap candidat que s’hagi guanyat la meva confiança”, assegurava en Hassan, estudiant de Medicina de 23 anys que va decidir boicotejar els comicis. Aquesta desídia s’escampava especialment entre les noves generacions que van liderar l’anomenada revolució de Teshren (octubre, en àrab), que va acabar per pressionar l’avançament d’aquests comicis, cridats a tenir la participació més baixa de la jove democràcia iraquiana.
Els primers càlculs indicaven que prop d’un 25% dels 25 milions d’iraquians havia votat ahir, però aquesta xifra deixa fora la votació que divendres van fer, entre d’altres, el cos militar i els empleats d’hospitals, que en general solen votar en més nombre. Es calcula que en aquest sector la participació arribaria fins a un 70%. Amb aquest panorama, es preveu que la votació final sigui semblant a la del 2018, que va ser d’un 45%.
Segons testimonis en ciutats com Bagdad o Mossul, els carrers van quedar majoritàriament buits. Hi havia més cartells que promocionaven els 3.700 candidats, i més integrants dels cossos de seguretat, que votants. També ho indicaven així les xarxes socials, en què es van denunciar errades en el sistema de votació electrònic –especialment amb les empremtes dactilars–, que ja s’havia
Malgrat la revolució de Teshren, la participació podria rondar un 45%, semblant a la del 2018
posat a prova, en menor escala, el 2018.
La comissió electoral –i l’ONU–, ha optat per aquest sistema que pretenia eliminar el fantasma del frau que va envoltar eleccions anteriors. Per això també es va permetre la presència de desenes d’observadors de l’ONU i la UE. L’objectiu era crear més confiança entre una població majoritàriament jove cada vegada més empobrida, cansada de la corrupció de les elits i esporuguida pels grups que tenen en les seves mans armes fora del control de l’Estat.
Moltes milícies, algunes de properes a l’Iran, han anat prenent més protagonisme a l’escenari polític iraquià, tot i que la Constitució no permet la participació de faccions armades en política. Però moltes d’aquestes milícies, majoritàriament xiïtes, han dividit les seves estructures polítiques i militars per permetre que els seus líders puguin tenir un escó al Parlament.
La coalició Al Fateh, encapçalada pel líder de l’organització militar Badr, ja havia rebut la segona votació més alta el 2018, per sota de la coalició Saeroon del popular clergue Muqtada al-Sadr, que llavors va guanyar 54 dels 329 escons. Els pronòstics asseguren que aquesta vegada Al-Sadr, amb el seu discurs populista amb què s’oposa tant a la presència a l’Iraq dels Estats Units com de l’Iran, tornarà a obtenir el nombre més gran de vots, tot i que no prou per formar govern.c