La Vanguardia (Català-1ª edició)
La llista de ‘l’àngel de Budapest’
El Centre Sefarad-Israel publica noms de jueus salvats a la recerca de pistes
El 1944, durant els governs col·laboracionistes d’Hongria, amb el país ja ocupat per l’Alemanya nazi, va créixer la persecució contra els jueus, i van augmentar les deportacions a Auschwitz. En aquells mesos, el diplomàtic espanyol Ángel Sanz-Briz va salvar més de 5.200 vides a través de l’expedició de documents especials i de l’establiment de cases protegides. El seu valerós comportament li va valer el sobrenom de l’àngel de Budapest ,ielseu nom figura des del 1966 entre els Justos de les Nacions del museu Yad va-Xem de Jerusalem. El règim franquista no el va autoritzar a viatjar a Israel a acceptar aquest reconeixement.
Ara, el Centre Sefarad-Israel, institució pública espanyola dedicada a la cultura jueva i en especial al llegat sefardita, ha difós la llista de noms de jueus que Sanz-Briz va protegir, segons figuren a l’Arxiu General de l’Administració, amb l’esperança de localitzar els seus descendents i de descobrir les altres persones que no consten en els registres i també van ser salvades. La iniciativa, batejada com La llista d’Ángel Sanz-Briz, cerca tant rescatar per al gran públic la tasca de Sanz-Briz (Saragossa, 1910-Roma, 1980) com trobar nous testimonis i històries familiars sobre aquesta època d’ignomínia.
“A la família sabíem que el nostre pare havia salvat molts jueus a Hongria, però ell no parlava tant d’això; sí que ens deia que era el més important que havia fet en tota la seva vida, que n’estava orgullós, i que amb això en tenia prou”, explica per telèfon des de Madrid la seva filla Ángela Sanz-Briz, de 70 anys. El diplomàtic havia arribat a Budapest el 1942 com a secretari de la legació, de la qual va assumir la direcció l’abril del 1944 com a encarregat de Negocis. Davant la proximitat de l’Exèrcit Roig, van arribar ordres de Madrid que marxés a Suïssa, i ho va fer al desembre.
“El meu pare no ens va explicar detalls, però sí que sabíem com va multiplicar els 200 salconduits per a jueus sefardites que les autoritats hongareses li van permetre emetre –recorda Ángela Sanz-Briz–. Ho va fer afegint totes les lletres de l’abecedari a cada número de passaport, per exemple 198A, 198B, etcètera, de manera que cap document no tenia un nombre més alt de 200. Com tampoc no li havien dit clarament que haguessin de ser passaports personals, ell expedia passaports familiars, i així hi va poder incloure més persones”.
També va allotjar a Budapest milers de jueus en blocs d’habitatges, amb cartells que els identificaven com a “edifici extraterritorial, sota la protecció de la legació d’Espanya”, dins d’un esquema comú amb altres països neutrals, Suècia, Portugal, Suïssa i la Santa Seu. L’Espanya franquista simpatitzava amb Hitler, però oficialment era ‘no-bel·ligerant’.
Sanz-Briz va recórrer a un reial decret d’Alfons XIII del 1924 que permetia concedir la nacionalitat espanyola a descendents dels jueus sefardites expulsats el 1492, un decret que ja no era vigent. Però l’autoritat magiar no ho sabia, i va acceptar així permetre la quota de 200 . “Molt pocs eren sefardites; només cal llegir els cognoms per constatar que la majoria eren asquenazites, el normal a Centreeuropa, però Sanz-Briz i els seus col·laboradors els van fer passar per sefardites”, relata Yéssica San Román, directora de l’àrea d’Educació, Holocaust i Antisemitisme del Centre Sefarad-Israel.
Àngel Sanz-Briz, llavors un home de 34 anys amb dona i un nadó, va fer tot això sense suport explícit del Govern franquista. “El que es veu als arxius és que ni ell ni altres diplomàtics que van obrar com ell en països ocupats no tenien permís dels seus superiors; al contrari, rebien del Ministeri respostes dissuasives –prossegueix San Román–. Ells van fer el que van fer pel seu compte i risc”.
Les llistes de rescatats a Budapest que es coneixen són tres: una de 45 sefardites, una altra de 352 jueus amb passaport familiar provisional, i una altra de 1.898 noms amb data naixement en la qual amb prou feines hi ha nens i nadons. El Centre Sefarad-Israel ha habilitat el correu lalistasanzbriz@sefarad-israel.es per si algú reconeix el seu nom o el d’algun familiar
El diplomàtic espanyol Ángel Sanz-Briz va rescatar el 1944 uns 5.200 jueus dels nazis i de col·laboracionistes hongaresos
en les llistes, o pot aportar més noms.
“Cada vegada que hem anat a Budapest per a algun homenatge, se’ns ha acostat algú a dirnos: ‘En aquella finestra d’aquella casa, allà estàvem refugiats’ –diu Ángela Sanz-Briz–. O m’han ensenyat els seus documents firmats pel meu pare; és una gran emoció veure la seva firma”. A Budapest hi ha des del 2015 un memorial i un carrer dedicats a Sanz-Briz.