La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els pressupostos van en Rodalies
Després de la promesa d’una pluja de milions sempre arriba la sequera de l’execució pressupostària. L’agenda del retrobament de Pedro Sánchez té el pròleg en l’aprovació dels pressupostos i ERC ha convertit la inversió en Rodalies en la primera estació. Però els pagaments per avançat republicans sense garanties de compliment agrien la negociació.
Ara Sánchez s’esforça a provar que la tercera és la bona, encara que l’experiència digui que després del dos ve el tres. Del primer pla de Rodalies (2008-2015), sota presidència de José Luis Rodríguez Zapatero, se’n va executar un 15%. A aquest ritme s’hauria completat l’any 2067 i el desdoblament de vies de l’R3 de Montcada a Puigcerdà tardaria 230 anys a acabar-se. Després va arribar la falsa pluja de milions del PP el 2017 i aquí tenim el tercer pla, altre cop socialista, amb una promesa d’inversió de 6.300 milions en deu anys fins al 2030.
Els anuncis milionaris no eviten el caos ni eliminen la reivindicació històrica. El traspàs efectiu de Rodalies a la Generalitat és una de les assignatures pendents de l’Estatut. El que va quedar dempeus després de la interpretació del Tribunal Constitucional continua en disputa administrativa: no hi ha traspàs de les beques ni consorci tributari ni transferència efectiva de Rodalies... La reivindicació dels trens des de Catalunya és transversal i va ser l’avantsala del procés independentista. El 2007, després de 45 dies sense Rodalies, centenars de milers de persones van reivindicar a Barcelona el seu dret a decidir... “sobre les infraestructures”, i José Montilla va inaugurar l’era de la desafecció catalana amb Espanya.
Com llavors, els partits continuen entretinguts en les seves estratègies i batalles pel poder, però persisteix, inamovible,
La inversió en Rodalies i el traspàs de la gestió a la Generalitat s’han convertit en el banderí de la negociació pressupostària d’ERC i en el “cavall de batalla” de Junts, però l’estratègia dels socis al Congrés continua sense encarrilar-se.
la insatisfacció dels 450.000 usuaris de Rodalies per un col·lapse crònic. La centralitat política passa per donar-los una resposta, i el traspàs del servei ara és el “cavall de batalla” de Junts i el banderí pressupostari d’ERC.
Pere Aragonès va manifestar a Sánchez per carta la seva “preocupació” per les últimes vagues de maquinistes i, “com a president que vetlla pels interessos i drets de tots els catalans”, va recuperar la reivindicació del traspàs. Que se sàpiga la carta no té resposta de la Moncloa. “El traspàs no està sobre la taula”, va ser la rèplica de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, i al Govern ho assumeixen, però sí que ha arrencat una nova competició entre ERC i Junts.
Al Palau de la Generalitat afirmen que el president actua interpel·lat pel malestar ciutadà i des de la Vicepresidència es recorda que qui negocia sobre infraestructures en nom del Govern és Jordi Puigneró, com a conseller de Territori. Des d’allà Junts dibuixa el seu propi “model de país” –ampliació de l’aeroport, Jocs Olímpics d’hivern i el traspàs de Rodalies– mentre retreu a ERC la col·laboració per endavant amb el PSOE.
Els republicans necessiten demostrar la “utilitat” dels seus vots a Madrid i, després de l’escassíssim grau de compliment del pacte pressupostari del 2021, ara volen convertir Rodalies en condició de la nova negociació. Els comptes poden incloure inversions però no la consignació de trens ni la subrogació del personal, que quedaria en un mà a mà entre Territori i el ministeri. A més, l’últim botí inversor ferroviari no se’l va emportar ERC, sinó el PDECat, que va arrencar 240 milions pels seus quatre vots al Congrés.
El primer examen parlamentari del pressupost –el debat de totalitat– està previst per a finals de mes, mentre que la Comissió Bilateral d’Infraestructures, que s’havia de reunir a l’octubre, ja s’ha endarrerit al novembre. Junts esgrimeix el pacte de govern per reclamar a ERC anar plegats en la negociació pressupostària a Madrid, però de moment no hi ha més que proclames públiques.
Els socis no han compartit informació ni objectius i a Junts creuen que li toca moure fitxa a Aragonès. “Si afrontem la negociació més important de la nostra història, posem totes les eines sobre la taula, i els pressupostos són la més important”. ERC fa broma als òrgans de coordinació: “Podem sotmetre les decisions al Congrés a una assemblea: els 13 diputats d’ERC i els 4 de Junts...”. I eludint l’envit del soci independentista, en la competició entre “socis preferents” del PSOE ERC escanya però no ofega...
el cordó sanitari a Vox? A Alemanya no s’ha practicat. La coincidència de votacions al Bundestag és molt àmplia. Una cosa són acords parlamentaris concrets i una altra les coalicions de govern.
Però Merkel va vetar un pacte de govern regional amb la ultradreta...
El PP no té cap coalició amb Vox. Ha tingut acords parlamentaris, com ha passat a Alemanya o a Àustria.
Li sembla bé l’oferiment socialista a Juanma Moreno de pactar els pressupostos d’Andalusia al marge de Vox?
Jo vaig ser tinent d’alcalde a Tarragona després d’un pacte inèdit amb el PSC. És una fórmula bona quan hi ha grans valors en joc; aquí era que el separatisme no obtingués el govern municipal. I malgrat que amb Sánchez, l’inventor del no és no, és impossible, si en un altre lloc es pot arribar a enteses
Pedro Sánchez “Té una visió de ruptura dels grans acords aconseguits en la transició”
Pactes PSOE-PP “Quan hi ha grans valors en joc em sembla raonable arribar a enteses”
a mi em sembla raonable i positiu.
I no es podria estendre aquest esperit de pactes a la renovació del poder judicial, a què obliga la Constitució?
El CGPJ cal pactar-lo, per descomptat. El PP planteja que siguin els jutges els que tinguin la majoria de la decisió. Però l’oferta que ha fet Sánchez és inacceptable, perquè comporta que els polítics continuïn elegint els jutges.
Però fins ara ha estat així...
I per què amb tots els presidents ha estat possible la renovació menys amb Sánchez? Alguna cosa hi deu haver amb aquest home que no hi ha manera. Que cadascú extregui les seves conclusions.
Quines són les seves?
Té una visió de ruptura dels grans acords de la transició: prefereix una aliança amb l’extrema esquerra i el separatisme a explorar acords amb el Partit Popular.
Sánchez es queixa que Casado li diu que no a tot. Potser és animadversió personal?
El copyright del no és no és de Sánchez. Conec Pablo Casado i no basaria mai la seva política en aquesta mena de criteris.
Llavors, per què anuncien el recurs contra la llei d’Habitatge si encara no s’ha promulgat? Tenim l’explicació de Yolanda Díaz, i és estremidora, francament. És un atac a la propietat privada inassumible.
Això no és judicialitzar la política una vegada més?
Si a vostè li roben la cartera o li ocupen el pis, espero que el tribunal a què vagi no li digui que està judicialitzant la seva vida.c