Laurence ielrei

L’octubre del 2018 Laurence Debray, l’autora que ho ha capgirat tot amb el llibre de l’emèrit, va ser a Barcelona. Presentava Hija de revolucionarios, que no era més que un llibre en què retreia als seus progenitors que els hagués interessat més la lluita armada que la seva filla.

El seu pare (segons relatava embolicada amb seda i un gest misteriós que no l’abandona), el filòsof parisenc Régis Debray, i la seva mare, l’antropòloga veneçolana Elizabeth Burgos, van abraçar la causa revolucionària de Fidel Castro. En casar-se, en lloc d’anells es van intercanviar un passaport francès.

L’any 1967 en Régis va ingressar a la guerrilla del Che, però aviat va ser acusat de traïció (diuen que el va delatar) i condemnat a trenta anys de presó. Només n’hi va estar quatre, la diplomàcia francesa el va auxiliar. Oriana Fallaci va quedar fascinada en entrevistar un home que fins aleshores només parlava amb el funcionari que li portava el menjar.

Explicava Laurence –i no puc evitar enllaçar-ho amb la seva passió pel rei Joan Carles– que sempre s’havia sentit òrfena de pare. “Quan jo vaig néixer els meus pares vivien cadascú a casa seva, enmig d’un caos de llibres i dossiers. I no els importava res més. Jo vaig ser un accident en la seva vida”.

A això atribueix Laurence Debray (París, 1976) el seu escepticisme polític. “A mi ja ningú no em pot fer somiar, m’he construït contra els meus pares (la política era la seva religió) i soc hermètica respecte a qualsevol ideologia. No crec en els partits com a res eficaç”.

Simone Signoret va ser la seva padrina (“ella em va ensenyar a rentar-me les dents i utilitzar perfum”) i Yves Montand va proposar que la bategessin Laurence per evitar Florence (per la filla de Malraux). Va viure en una bombolla fins als seus campaments (comunistes a Cuba), Sevilla, Londres, Nova York... i Semprún li va donar ales per escriure sobre el rei.

Hi ha alguna cosa en el seu relat que grinyola i sona a fabulació, un tret que, segons el passat que ella ens va confiar, porta –això sí, amb molt charme– imprès a l’ADN. Sempre que veu el seu pare vol preguntar-li: “Com un superburgès com tu es va fer revolucionari?”. Devia ser difícil ser pare i conspirador.c