Facebook, nació sense Estat

Si vostè fos el cap d’un Estat diguem-ne mitjà, amb qui preferiria mantenir una reunió de treball? Amb el secretari general de l’ONU o amb el president executiu de la sisena companyia més gran del món? Mark Zuckerberg fa temps que per referir-se als usuaris de Facebook en entrevistes i altres no fa servir aquesta paraula, usuaris, sinó persones. Que bona gent que és. Alguna cosa trama.

Jo, que a més d’innocent no soc usuària habitual de Facebook, no m’havia adonat d’aquest detall lèxic, però els analistes sí. Encara que no ho digui, almenys en públic, Zuckerberg se sent com un rei; no ens tracta de súbdits perquè això ja no ho fan ni els de debò, però el seu és un regne més gran que qualsevol territori, perquè és a tot arreu i enlloc i per això no té fronteres que el limitin, aquestes que des dels temps de Westfàlia definien l’Estat-nació. Al nou món les fronteres ja no aturen ni les epidèmies ni les opinions ni els vídeos compartits i els estats recorren a companyies privades per a un control que fins ara els era reservat. Facebook té una població de 2.400 milions d’usuaris, perdó, persones, i un budget superior al PIB de molts estats. Exèrcit? És espectacular el que aconsegueixen sense engegar un tret. La intel·ligència, en el sentit que se li dona a aquesta expressió en les relacions internacionals, tampoc no té secrets per a ells, mentre acumulen els dels altres. Per tot això i molt més alguns dels analistes han reclamat que se li concedeixi a Zuckerberg un seient a l’ONU, com a Bezos, titular d’una altra nació sense Estat. Espero que tots dos s’adonin que es tracta d’una ironia.

No veiem el que tenim davant. Fa un parell d’anys Facebook va estar a punt d’establir la seva pròpia moneda, la libra, i els governs van posar el crit al cel: potser està provant de crear un país? Jo els respondria amb una altra pregunta: ho necessita? Cada vegada que creixen les crítiques sobre el seu silenci davant l’odi que viatja per les seves xarxes, el rei replica amb magnanimitat que d’això res, que es preocupen, i molt, per les seves persones. No pensin que l’apagada de la setmana li va fer més mal a Facebook que als seus usuaris. Ja (gairebé) no podem viure sense ells.c

Zuckerberg acabarà amb un seient a l’ONU, amb altres ‘reis’ com Bezos