La Vanguardia (Català-1ª edició)
El boom del cibercrim
Aquestes estafes han augmentat un 40%, més que cap altre delicte
L’Andrea, veïna d’una parròquia d’A Coruña, va ser testimoni en directe de com s’esfumaven 9.000 euros del seu compte bancari en un obrir i tancar d’ulls.
Aquesta noia, de 27 anys, acaba de ser víctima d’una de les estafes més comunes del cibercrim, modalitat delictiva que ara viu un dels seus moments més dolços. I el que és més preocupant: amb una impunitat que escandalitza. Ho corrobora el grup de Delictes Telemàtics de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Els fraus, enganys i estafes al món virtual s’han disparat un 40%, cosa que no passa en cap altra modalitat delictiva.
N’hi ha prou amb donar un cop d’ull al VII Informe sobre Criminalitat del Ministeri de l’Interior (les últimes dades disponibles) per constatar aquesta realitat. Dels 218.302 delictes coneguts el 2019 en aquest univers, un 95% de casos s’han tancat sense identificar o detenir-ne els autors.
Però tornem al cas de l’Andrea, que es resisteix a creure que pugui acabar també arxivat. Els delinqüents van fer creure a aquesta jove (hàbil fent servir les xarxes socials i acostumada a operar en línia) que estava en contacte amb el seu banc. Tot encaixava –ha explicat la víctima d’aquesta estafa– amb la mecànica que ella ja coneix amb els contactes virtuals i telefònics amb la seva oficina: el missatge (ella parlava en gallec), el to de veu, les instruccions... Un engany amb una posada en escena molt real. Però per si hi pogués haver algun dubte, el que realment va convèncer l’Andrea que interactuava amb el seu banc –es van posar en contacte amb ella per alertar-la que algú intentava fer una transferència de 1.000 euros des del seu compte– va ser que el número des del qual va rebre la trucada clau per consumar l’estafa –en la qual li van demanar que donés unes claus concretes que acabava de rebre al seu mòbil– era el de la seva oficina.
L’Andrea no menteix, ni va ser innocent o temerària seguint les instruccions donades per aquest interlocutor, que va complir al peu de la lletra convençuda –repeteix una vegada i una altra– que estava parlant amb un treballador del banc amb el qual opera. L’Andrea és només una víctima més de la sofisticació amb què treballen ara els ciberdelinqüents.
Ho corrobora Diego Alejandro, inspector en cap de la Secció de Comerç Electrònic de la Unitat Central de Ciberdelinqüència de la Policia Nacional. “Aquests estafadors utilitzen programes per emmascarar el telèfon des del qual truquen i canviar-lo pel número real de l’empresa suplantada”, revela. Primera conclusió? Detectar a temps l’engany, amb aquests ciberdelinqüents tan professionals, és cada dia més difícil.
En aquesta mena de fraus, alerta l’Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI), “és molt comú apressar l’usuari a executar accions de manera immediata perquè no li doni temps a pensar i analitzar la situació”. És el que li va passar a l’Andrea. En aquesta trucada, que ella va donar per fet que era del seu banc, se li demanava que realitzés amb urgència gestions en línia per evitar que un desconegut tragués 1.000 euros del seu compte. En aquests episodis el gastat consell: “No facilitis les teves dades personals (número de telèfon, nom, cognoms, adreça o correu electrònic), informació bancària, llegeix els textos legals del web...” serveixen de molt poc. En qüestió de segons els 9.000 euros estalviats per l’Andrea es van esfumar. Van ser transferits a un banc de Lituània. Li van deixar 10 cèntims al compte.
L’Andrea va veure com li volaven 9.000 euros del compte després d’una trucada des del número del banc
El consol per a aquesta jove –si és que n’hi ha, i més després de constatar que el seu banc li hagi fet saber que no es fa responsable de l’engany– seria pensar que la llista de víctimes d’aquesta mena d’estafes augmenta sense sostre des de fa uns mesos. Moltes altres persones han caigut en la mateixa trampa.
Hi ha una explicació d’aquest últim boom en aquests fraus? Alejandro Domingo té la seva particular teoria, que cobra valor per l’avalada experiència en la investigació d’aquests casos. “El llarg confinament ens ha fet estar molt més connectats a internet i això ha estat un regal per a aquests delinqüents”, apunta. I confirma: “Sí, s’han disparat totes les modalitats d’estafes del cibercrim”.
“Més exposició a continguts digitals, més probabilitats de ser víctimes dels cibercriminals”, conclou, al respecte, un estudi publicat aquesta setmana passada i elaborat per investigadors de la Universitat d’Oviedo, la Politècnica de Madrid i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Aquest treball constata “que una addicció elevada al telèfon mòbil no només implica una exposició més gran al medi digital i, per tant, als ciberdelinqüents”. Estar moltes hores connectat augmenta “les possibilitats de coincidir en l’espai i en el temps” amb aquests delinqüents que es mouen al món virtual.
I atenció, “perquè aquests estafadors tenen programes que els permeten saber les hores que un usuari passa connectat a internet i a les xarxes”, alerta Diego Alejandro. Així que, quan tiren les seves canyes per pescar potencials víctimes, busquen les persones més addictes a les noves tecnologies, cosa que no deixa de ser una paradoxa, ja que caldria pensar que aquestes són les més difícils d’enganyar. “Només que piquin mitja dotzena, entre els milers de missatges enviats, ja els surt a compte”, afegeix l’Alejandro, que repassa (a l’article adjunt) les 10 modalitats més comunes d’aquesta classe delictiva.
Vista la creixent professionalitat d’aquests delinqüents, algunes veus, com la de la fundadora de TechHeroX, María Laura Mosqueda, proposen d’investigar més en neurociberseguretat. Entrenar el cervell per estar sempre en alerta i no caure en aquestes trampes. Els hackers “són experts en la manipulació” i al món virtual s’hauria de fer el mateix que a la sabana: “Allà no cal haver vist un lleó per córrer en la direcció oposada si sentim el seu rugit”, conclou Mosqueda. Per prendre’n nota.c
Entrenar el cervell per no caure a la trampa: “A la sabana corres si sents un rugit, tot i que no vegis el lleó”