La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Pare’ de la bomba atòmica pakistanesa
Abdul Qadir Khan, conegut popularment com el pare de la bomba atòmica pakistanesa, va morir aquest cap de setmana en un hospital d’Islamabad, als 85 anys, després d’una llarga malaltia que es va complicar amb el contagi de la covid. Aquest enginyer metal·lúrgic va ser acomiadat per milers de persones en un funeral d’Estat que es va celebrar a la mesquita Faisal de la capital pakistanesa. Les banderes del país onejaven ahir a mig pal.
Khan era una figura discutida per com va obtenir la tecnologia necessària per desenvolupar el programa nuclear del Pakistan. Khan havia obtingut un doctorat en enginyeria per la Universitat de Lovaina i treballava en unes instal·lacions nuclears dels Països Baixos. Ho feia en el marc d’un programa d’investigació finançat pel Carnegie Endowment for International Peace. Khan va robar la tecnologia de centrifugació d’urani i va fugir al seu país per oferir-la al llavors primer ministre, Zulfikar Ali Bhutto. Era l’any 1974 i d’aquesta manera el Pakistan va iniciar el seu programa per a la fabricació d’armes nuclears.
Segons la seva pròpia versió, Khan va prendre aquella decisió dies després que l’Índia, veí i rival a la zona, fes les primeres proves nuclears pacífiques. Només tres anys abans, el Pakistan s’havia sentit humiliat per la captura de 90.000 soldats en mans de l’exèrcit indi i per la pèrdua del Pakistan Est, que més tard va prendre el nom de Bangla Desh. “Nosaltres [els pakistanesos] podem menjar herba, morir de fam, però la tindrem [la bomba nuclear]”, va declarar llavors Bhutto en unes famoses declaracions. Des d’aleshores, tant l’Índia com el Pakistan estan considerats països en possessió d’armes nuclears. La segona meitat dels noranta, els dos països van fer proves.
La figura de Khan no ha estat mai exempta de polèmica. Els Estats Units l’acusen
Religiós radical, se li atribueix haver venut la tecnologia nuclear a l’Iran i Corea del Nord
d’haver venut la tecnologia nuclear a la veïna Iran i Corea del Nord, després que Washington sancionés el Pakistan pel seu programa d’armament nuclear. Els EUA havien finançat abundantment al Pakistan durant els anys en què els soviètics van ocupar la veïna Afganistan. Quan l’Exèrcit Roig es va retirar, Washington va acusar el país d’estar venent tecnologia nuclear a altres països.
No hi ha gaires dades sobre com es van desenvolupar les relacions entre el Pakistan i Corea del Nord, però diverses investigacions indiquen que els intercanvis van començar a meitat dels noranta, i que el Pakistan va obtenir de Pyongang la tecnologia dels míssils No-Dong, equipats amb caps nuclears.
Khan era un home extremament religiós que va passar els últims anys de la seva vida a l’ombra. Era un personatge venerat pels partits confessionals pakistanesos, que el consideraven un heroi nacional. Durant el mandat del general Pervez Musharraf, els Estats Units van reprendre les relacions amb el Pakistan, amb la qual cosa el militar es va distanciar públicament de la figura de Khan. Ahir, tot i això, va ser elogiat per tots els polítics que van prendre la paraula en el seu funeral.