Dels carrosses als ‘boomers’

Les diferències generacionals sempre hi són i sempre hi seran, és un aspecte que el pas dels anys no modifica. L’única cosa que provoca aquesta suma de períodes de 365 dies és el canvi de percepció pel que fa als més grans. Als 10 anys, qualsevol diferència d’edat superior sembla insalvable. Als 20, es comencen a percebre diferències entre els de 30 i els de 50, i de 50 cap amunt tot és una uniformitat. L’arribada als 30 ja dona una perspectiva més matisada de les franges d’edat. Etcètera, etcètera, etcètera.

El que també canvia és la manera de referir-se als més grans. Qui se’n recorda dels carrosses? Als anys vuitanta, es va posar de moda entre el jovent referir-se als membres de la generació dels seus pares com a carrosses. No calia ser necessàriament vell per merèixer aquest apel·latiu. N’hi havia prou amb ser de la generació següent. És veritat que es podia fer servir de manera afectuosa, però sovint es deia com a insult o desqualificació, especialment quan algú de 40 o 50 anys feia o deia alguna cosa que no es corresponia amb el que feien o deien els joves i adolescents de l’època.

Com a nota al marge, el Diccionari català-valenciàbalear informa que carrossa es fa servir a Mallorca en un sentit que no té a veure amb el referit, i que és d’ús més antic: “Capesflorat, home llibertí”. Un calavera, vaja. Observeu aquest meravellós capesflorat, sinònim de tenir poc seny, esbojarrat.

Una altra paraula que va estar de moda aleshores i que, com carrossa, també l’hem guardada al bagul de les golfes, és pureta. D’origen caló, puré, es deia –i encara hi ha qui la fa servir– en referència a una persona vella. La llengua dels gitanos és una gran deu per al llenguatge més popular.

Doncs bé, com que a cada porc li arriba el seu Sant Martí, resulta que aquell jovent dels anys vuitanta que deien carrosses als més grans ara han arribat a aquesta categoria amb l’inexorable pas dels anys. Però els seus

Aquell jovent dels anys vuitanta que deien ‘carrosses’ als més grans ara han arribat a aquesta categoria

fills adolescents no els anomenen carrosses, sinó que han recorregut al nom de la seva generació, que s’expressa en anglès. Em refereixo a la generació del baby boom i als seus membres, els boomers.

Aquell augment demogràfic espectacular es va produir a partir del final de la Segona Guerra Mundial, que són temps de pau, d’esperança i de recuperació econòmica. Val a dir que a Espanya aquest boom no va arribar ben bé fins als seixanta. El cas és que els nascuts en aquella època, a banda d’inaugurar la denominació de les generacions, ara s’han de sentir que són un coi de boomers, perquè, segons el jovent, fan coses pròpies del passat.

Però no patiu, que als fills dels boomers també els arribarà el seu Sant Martí.