Kandinski i el cercle virtuós

El Guggenheim novaiorquès exposa 80 obres de l’artista per explorar l’evolució entre l’art figuratiu i l’abstracte

La singular estructura central en espiral del museu Guggenheim de Nova York encaixa a la perfecció amb Vassili Kandisky, el pintor que va fer de la circumferència una peça d’art.

“Aquesta exposició s’ubica al cor de l’edifici, que recupera la llum”, remarca Richard Armstrong, director de la institució. Tenia doble sentit. El “buit” o forat del nucli central permet articular el desplegament fent honor al títol: Around the circle (al voltant del cercle). Al mateix temps, el museu va recuperant la seva vida com a tal i el seu color després de la foscor pandèmica.

La mostra inaugurada aquest cap de setmana (oberta fins al setembre del 2022) reuneix unes vuitanta creacions d’aquest autor que transcendeix a la seva fama d’ariet de l’abstracció. Va ser un magnífic pintor figuratiu, en els seus inicis i al final de la seva carrera.

Aquest és un recorregut vital, de Rússia a Alemanya, amb colofó a França, on es va exiliar Kandinski (1866-1944). Per ell va ser dolorós deixar la Bauhaus alemanya perquè allà va confirmar que l’art és matèria en evolució i a més pot transformar la societat.

La comissària de la retrospectiva, Megan Fontanella, li ha donat un caràcter a l’estil Julio Cortázar i el seu cim Rayuela, que es pot llegir de diverses maneres. El cas és que Fontanella ha disposat començar pel final i avançar cap al principi. Sempre queda la solució que el visitant arrenqui per la planta superior, al revés de l’establert, i segueixi una línia purament cronològica, en un sentit tradicional.

“Però els que segueixin el meu recorregut trobaran primer les seves feines de l’última època i és interessant per observar com es va mantenir en els seus traços, aportant nova vida on l’artista torna a ser ell mateix”, explica la comissària. “Sentint-se desubicat després d’haver deixat Alemanya i instal·lat a París, Kandinski es reinventa tornant a idees i temes de períodes primerencs, tornant-los a il·luminar”, afegeix.

En part juga amb la possibilitat que l’espectador pugui tornar cap enrere i recuperar detalls, tot i que s’organitza de manera que cadascú atresori el que ha vist.

“És el concepte de la memòria i el que emmagatzemem, cosa que ens informa del passat i del futur, i Kandinski va ser un artista que sempre va mirar cap enrere i va apuntar cap endavant”, subratlla Fontanella.

Aquí s’expressa una reconsideració de la seva feina no tant com un trajecte fix de la representació a l’abstracció, sinó com un passatge circular a través de temes persistents centrat al voltant de la recerca d’una idea dominant, l’impuls per l’expressió espiritual. Va mantenir aquesta perseverança, de la memòria a l’experiència sensorial.

I aquí emergeix el cercle, tan present en les seves teles, com a balanç d’aquesta necessitat interior. “La seva carrera no va ser una línia recta”, insisteix Fontanella, per això casa com l’anell al dit amb l’edifici que va dissenyar magistralment Frank Lloyd Wright, tot un referent.

Començant pel final de la seva creativitat i cap al principi, se’n va de quadres plens de formes a altres amb ciutats i persones segons l’estil més clàssic. No falta el referent de la seva Composició 8, una barreja de línies, formes i colors que conviden a descobrir intencions i significats.

La comissària va al·ludir per aquesta raó al “llenguatge geomètric” de Kandinski, el seu propi lèxic. “No va tenir por a prendre riscos i en el seu temps va ser bastant radical”, afirma.

La seva tasca apel·la a la imaginació de cada degustador, però també va deixar pistes en les seves composicions per a la lectura visual. “En les seves recreacions més lliures sempre posava una cosa que facilités l’entrada de l’observador, una cosa que simulés ser algú reclinat, una parella amorosa, un cavall, allò que a l’espectador el fes sentir confortable amb el llenguatge abstracte”, recalca.

Al seu diccionari pictòric va incorporar l’ús del color com a factor d’atracció. “Tot això fa –assenyala– que no sigui necessari entendre el seu lèxic per trobar una connexió”.c

La mostra ensenya com el llenguatge del pintor de les línies i els cercles va usar figures per atreure mirades